Per expressar la noció de probabilitat, el recurs més habitual és utilitzar la perífrasi deure + infinitiu, en present o passat segons el cas. Per exemple:
Ara deuen ser les tres.
Ahir, quan va arribar, devien ser les tres.
Altres recursos per expressar el sentit de probabilitat són la perífrasi [...]
és una forma del verb deure: Deu diners, Deus tenir gana;
quan és una forma del verb dar ('donar'): Deu-nos salut.
[...]
Fitxa
6242/3Darrera versió: 29.12.2021
Títol
Accent diacrític: déu o deu?
Resposta
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de déu, déus i deu, deus.
S'escriu déu, déus en el cas següent:
amb el significat de 'divinitat': creure en un déu, els déus de l'Olimp, déu-vos-guard (però: adeu, adeu-siau, pregadeu, semideu...).
S'escriu deu, deus en els casos següents:
amb el significat de 'font': una deu d'aigua, S'han eixugat les deus;
quan fa referència al nombre 10: Hi ha deu o dotze cadires, Sempre em posen deus;
quan és una forma del verb deure: Deu diners, Deus tenir gana;
quan és una forma del verb dar ('donar'): Deu-nos salut.
totes les ordres del dia.
Era una dona de paraula, sempre ho complia tot.
També s'utilitza la construcció complir amb en el sentit de 'fer el propi deure, les pròpies promeses':
No hi ha dia que no compleixi amb els terminis establerts.
D'altra banda, la forma acomplir té un sentit més general i [...]
'una mateixa família o verb: blava (blau), devem (deure), escriviu (escriure), estival (estiu), oval (ou), vivim (viure), etc.
S'escriu b darrere de m (mb) i v darrere de n (nv): ambició, combinació, embenar; canvi, envestir, minvar. Hi ha excepcions puntuals, com ara circumval·lació, tramvia i [...]
. Per exemple:
Mira de fer l'esforç d'entendre la situació.
Ens va dir d'anar al cinema.
Va provar de posar-se en la seva pell.
En canvi, els verbs poder, deure, soler, voler, els verbs de percepció sentir i veure, i els verbs causatius fer i deixar, no admeten la preposició de davant d'un infinitiu [...]
'altra banda, cal tenir en compte que el mot degut, deguda també és el participi del verb deure i, per tant, es fa servir, precedit del verb ser, per formar la veu passiva. En aquest cas, a diferència de l'ús de la locució, el participi concorda amb el nom al qual es refereix. Per exemple:
La suspensió [...]
quinze monosíl·labs d'ús freqüent:
bé: 'benefici', adverbi, conjunció, interjecció
be: 'anyell', nom de la lletra b
déu: 'divinitat'
deu: 'font', nombre 10, verb deure, verb dar
és: verb ésser/ser
es: pronom feble, article salat, nom de la lletra e en plural
mà: 'part terminal del braç'
ma: possessiu [...]
septentrionals. Per exemple:
?Hi ha pomes? ?Jo només n'he menjada una!
Cal tenir en compte que de vegades el temps compost forma part d'una perífrasi. En aquests casos, també se sol fer la concordança quan el participi correspon a un d'aquests verbs: voler, deure, poder, saber, fer, deixar, gosar, haver de [...]
Li agradaria que les seves filles li tinguin més d'afecte).
Cal recordar, però, que l'ús del condicional simple o perfet per expressar probabilitat en el passat no és adequat. L'ús més habitual és amb deure + infinitiu. Per exemple:
A aquella hora devia haver anat al metge (i no A aquella hora hauria anat al [...]
Fitxa
6242/3Darrera versió: 29.12.2021
Títol
Accent diacrític: déu o deu?
Resposta
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de déu, déus i deu, deus.
S'escriu déu, déus en el cas següent:
amb el significat de 'divinitat': creure en un déu, els déus de l'Olimp, déu-vos-guard (però: adeu, adeu-siau, pregadeu, semideu...).
S'escriu deu, deus en els casos següents:
amb el significat de 'font': una deu d'aigua, S'han eixugat les deus;
quan fa referència al nombre 10: Hi ha deu o dotze cadires, Sempre em posen deus;
quan és una forma del verb deure: Deu diners, Deus tenir gana;
quan és una forma del verb dar ('donar'): Deu-nos salut.