FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pols de carbonat de plom, de color blanc, pesant, que s'usa com a colorant i té un poder cobrent i una resistència a la llum molt bons. Cerussita. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar blanc. Esdevenir blanc. Tenia uns cabells negres i espessos, que no s'emblanquien amb l'edat. Tractar (la moneda de billó) de manera que adquireixi aparença d'argent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Metall blanc, mal·leable, fàcilment fusible, que es troba en petites quantitats en alguns minerals de zinc, especialment la blenda (símbol, In; nombre atòmic, 49; pes atòmic, 114,82). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Glucòsid cristal·lí, blanc, de gust amargant, que es troba a l'escorça del salze i d'altres arbres de les espècies Salix i Populus, emprat com a febrífug i antireumàtic. [...]