FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propietat que tenen els àtoms de cedir o de guanyar electrons, determinada quantitativament per llur energia d'ionització i per llur afinitat electrònica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer esdevenir fatu, envanir en alt grau. El nomenament de director el va infatuar. Esdevenir fatu. Cal saber perdre sense rancor i guanyar sense infatuar-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té deliri, especialment per algú o per alguna cosa. Estar delirós un malalt. Estar, algú, delirós per una dona. Delirós de guanyar un bocí de pa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acceptació particular que una persona, especialment poderosa, té envers una altra. Es va guanyar el valiment dels seus superiors. Ajut que es presta al rei o al senyor jurisdiccional. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar a la butxaca. Guanyar (diners) en un negoci, el joc, etc. S'ha embutxacat deu milions amb la loteria. Furtar . S'ha embutxacat els beneficis de l'empresa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En un joc, guanyar (als contrincants) tots els diners que hi ha a la banca. Suplantar 1 . Amb el temps, les noves participants de la comissió han anat desbancant les fundadores. [...]