1.
desentonar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar-se del to degut, no entonar. [...]
|
2.
desentonar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
desentonar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 mús desentonar. 2 fig desentonar. ¡Cómo desentona entre aquella gente!, com desentona, entre aquella gent!v pron 3 fig i p fr descompondre's, perdre els estreps. [...]
|
4.
desentonar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [un so] desentonar, desafinar. 2 [un color] desentonar. 3 fig [algú] desentonar. Com desentona, entre aquella gent!, ¡cómo desentona, entre aquella gente! [...]
|
5.
desdir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[2a pers imper: desdigues o desdiu] v intr 1 [no ésser adient] desdecir. 2 [desentonar, no harmonitzar] desdecir. La germana gran desdiu de les altres, la hermana mayor desdice de las demás. 3 a desdir [en gran quantitat] en abundancia. v pron 4 [canviar d'idea] desdecirse. [...]
|
6.
desafinar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 mús desentonar, desafinar en. Ha desafinat totes les notes altes, ha desentonado todas las notas altas. 2 abs desafinar. Un cantant que desafina, un cantante que desafina. 3 [un instrument] destemplar, desacordar, desafinar. La calor ha desafinat el piano, el calor ha destemplado el piano [...]
|
7.
desacordar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: acordar] v tr 1 [poner en desacuerdo] desacordar. v intr 2 mús desafinar, desentonar. v pron 3 [olvidarse] perdre la memòria. [...]
[Se conjuga como: acordar] v tr 1 [poner en desacuerdo] desacordar. v intr 2 mús desafinar, desentonar. v pron 3 [olvidarse] perdre la memòria. |
8.
desdecir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: decir] v intr 1 desdir. Estos regalos desdicen de un hombre rico como él, aquests regals desdiuen d'un home ric com ell. 2 [desentonar, no armonizar] desdir, no dir, no avenir-se. El color rojo desdice de los demás, el color vermell desdiu dels altres (o no diu amb els altres). v [...]
|
9.
desafinar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. desacordar destrempar(un instrument) 2 v. intr. desentonar sortir de to Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
10.
chirriar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [Se conjuga como: desviar] 1 [las ruedas] xerricar, xerriquejar. 2 [las puertas, ventanas, etc] grinyolar, garranyigar, carrisquejar. 3 [los pájaros] xerrotejar, garrular. 4 fig i fam [cantar mal] desafinar, desentonar. 5 [al freírse] xauxinar, xauxinejar. [...]
|