Resultats de la cerca frase exacta: 4.918
|
111.
triomfant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'emporta un triomf. De qui hom celebra el triomf. [...]
|
|
112.
assot
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument per a assotar. Instrument de suplici format amb cordes proveïdes de nusos o punxes amb el qual hom assotava els delinqüents. Deixuplines. Cop d'assot. Pena que hom imposava a certs delinqüents, d'ésser assotats. [...]
|
|
113.
mancament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de no conformar-se a allò que hom deu, de mancar a algú ofenent-lo, no tenint-li el respecte degut, no tornant-li el que hom li deu. Un mancament a la fe jurada. Cal perdonar-li els seus mancaments. [...]
|
|
114.
vetlla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de vetllar. Consagrar moltes vetlles a l'estudi. Conjunt de les hores de vespre en què hom està llevat, que hom dedica a una tasca, etc. A casa passem les vetlles llegint. Vigília 1 1 . [...]
|
|
115.
arrere
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Endarrere. tornar arrere Desdir-se hom del que prometé, de la paraula donada. [...]
|
|
116.
bigudí
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petit cilindre en què hom enrotlla els cabells en fer la permanent. [...]
|
|
117.
cobrellit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de roba, de tapisseria, etc., amb què hom cobreix un llit. [...]
|
|
118.
creditor creditora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona envers la qual hom té un deute. Titular d'un crèdit. [...]
|
|
119.
davallador
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Indret per on hom fa davallar quelcom. Gola 1 2. Aparell digestiu. [...]
|
|
120.
decúbit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posició del cos quan hom jeu. Decúbit lateral. Decúbit dorsal. Decúbit supí. [...]
|
