En català, els mots compostos que són manlleus adaptats s'escriuen amb els components aglutinats i sense guionet. Per exemple:

aiguagim, cameràman, ciclocròs, discjòquei, troleibús, vademècum...

Pel que fa als compostos que són manlleus no adaptats, es poden dividir en tres grups:

• En català, s'escriuen aglutinats els manlleus no adaptats que en la llengua d'origen s'escriuen amb els components aglutinats. Per exemple: bypass, copyright, leitmotiv, playback, skinhead, striptease, topless, etc.

• En català, s'escriuen amb guionet els manlleus no adaptats que en la llengua d'origen s'escriuen amb guionet. Per exemple: chill-out, music-hall, prêt-à-porter, trompe-l'oeil, walkie-talkie, etc.

• En canvi, en català generalment s'escriuen amb guionet els manlleus no adaptats que en la llengua d'origen s'escriuen amb els components separats. Per exemple: au-pair, best-seller, chaise-longue, déjà-vu, foie-gras, hat-trick, jet-lag, plum-cake, rock-and-roll, etc.
  
  Però s'escriuen separats els components de manlleus nominals que en la llengua d'origen són sintagmes descriptius: bel canto, bossa nova, femme fatale, kale borroka, etc.

Hi ha una sèrie de casos particulars:

— S'escriuen sense guionet les expressions llatines. Per exemple: honoris causa, rara avis, statu quo; a priori, de facto, ex cathedra, in vitro, per capita; grosso modo, ipso facto, motu proprio, stricto sensu, etc.

— S'escriuen sense guionet expressions manllevades i no adaptades que en català funcionen com a locucions adverbials o adjectivals. Per exemple: a cappella, off the record, etc.