FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obra literària o composició poètica en què s'ometen intencionadament totes les paraules en què apareix una determinada lletra o un grup determinat de lletres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
humanitat. Estudi de les lletres clàssiques. Conjunt d'estudis relacionats amb les lletres i amb les activitats que fan referència als valors humans. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afix que precedeix un radical o un mot. Un prefix àton, tònic. Signe o xifra que, eventualment, precedeix un conjunt de signes o xifres. El 972 era el prefix telefònic de Girona. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de quatre línies paral·leles horitzontals utilitzat en la notació del cant gregorià. Conjunt de les quatre lletres hebrees que formen el nom diví de Jahvè. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de corregir. La correcció d'una observació astronòmica. Acció de corregir un escrit o un imprès substituint-ne les lletres, els mots, etc., en què hi ha errors materials o que per altres raons es vulguin canviar, per unes altres lletres, uns altres mots, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'alfabet. Expressat per mitjà d'un alfabet. Caràcters alfabètics. Escriptura alfabètica. Llenguatge alfabètic. Ordenat segons les lletres de l'alfabet. Ordre alfabètic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
diversos. Màquina que escriu en caràcters ordinaris les indicacions contingudes en forma de forat en les targetes perforades i que, en el cas que siguin xifres, n'efectua les operacions i n'imprimeix el resultat. [...]