21.
trossejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer completament trossos. Trencar, serrar de través, (taulons i posts). [...]
|
22.
espuntar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trencar, esmussar, la punta (d'alguna cosa). Una agulla espuntada. Aquests llapis s'espunten com si res. [...]
|
23.
trencable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es pot trencar. [...]
|
24.
esgrifollar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trencar (branques) a trossos petits. Esgrillar. [...]
|
25.
estotar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trencar el tot (d'un càntir). [...]
|
26.
trencadissa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció múltiple de trencar o de trencar-se; l'efecte. [...]
|
27.
escuixolar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trencar una cuixa o les cuixes (d'un animal). [...]
|
28.
acuindar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anul·lar (un pacte feudal), trencar (un vincle de vassallatge). [...]
|
29.
-clasi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del mot gr. klásis, 'acció de trencar'. Ex.: craniòclasi, litòclasi. [...]
|
30.
deshonor
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privació de l'honor. Trencar la seva prometença, ho tindria com un deshonor. [...]
deshonor
m. o f. [LC] Privació de l'honor. Trencar la seva prometença, ho tindria com un deshonor. |