171.
-crata
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del gr. -kratés, derivat del mot krátos, 'força', 'poder'. Ex.: teòcrata. [...]
|
172.
calorífic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que produeix calor, que escalfa. Rajos calorífics. Pertanyent a la calor. Poder calorífic. Efectes calorífics. [...]
|
173.
contrafur
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Infracció d'un fur pel poder públic. Acte contra la llei, contra els bons costums. [...]
|
174.
gal·licanisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de principis sostinguts per l'Estat i el clericat francesos tocant al poder eclesiàstic. [...]
omnipotència
f. [LC] Poder de fer tot allò que hom vol, qualitat d'omnipotent. L'omnipotència de Déu. |
175.
omnipotència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder de fer tot allò que hom vol, qualitat d'omnipotent. L'omnipotència de Déu. [...]
|
176.
plàcet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assentiment especialment del poder civil a una disposició o a una promulgació de l'autoritat eclesiàstica. Acceptació d'una decisió de l'autoritat d'un estat per part del poder polític d'un altre estat. Atorgar el plàcet a la designació del nou ambaixador [...]
|
177.
auxòmetre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell per a mesurar el poder amplificatiu d'una lent o d'un sistema de lents. [...]
|
178.
concussió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Guany il·lícit fet per un magistrat, un funcionari, abusant del poder que li dona el càrrec. [...]
|
179.
espiritisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teoria de qui creu poder comunicar amb els esperits dels morts, per mitjà d'un mèdium. [...]
|
180.
exacció
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'exigir impostos, tributs, multes; l'efecte. Cobrament injust per abús de poder. Exacció il·legal. [...]
|