Malgrat que, en els parlars orientals, de vegades no es neutralitza la vocal e en certs noms propis acabats en -es en posició àtona, com ara Balmes, Blanes, Pedralbes o Sitges, aquestes pronúncies sense neutralització de la e no són acceptables. Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana [...]
El verb concebre és de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, en la primera i la segona persona del plural del present d'indicatiu i el present de subjuntiu d'aquest verb, l'última vocal que hi apareix és la e, i no la i (concebem i no concebim, etc.).
Present d'indicatiu [...]
El so de g de gat o guerra es representa amb g o gu segons la vocal que aparegui al darrere:
s'escriu g davant a, o, u: allargar, garsa, amargor, got, argúcia, gust, etc.
s'escriu gu davant e, i: adroguer, berguedà, guepard, guia, guitarra, seguir, etc.
Convé notar que en els grups gue [...]
un diftong decreixent. Per exemple: serà histèric [àj], racó humit [ów]. Quan les dues vocals són idèntiques, se solen fusionar en una de sola: camí inacabat [í], algú usual [ú].
En els parlars que no fan la reducció de les vocals a, e i o en síl·laba àtona, aquestes es fusionen amb la tònica si [...]
al Pallars Jussà.
S'escriu es en els casos següents:
quan és un pronom feble: Es renta les mans;
quan és un article salat: Segueix es camí;
quan és el nom de la lletra e, en plural: Ressegueix les es.
[...]
Fitxa
6209/3Darrera versió: 29.12.2021
Títol
Accent diacrític: és o es?
Resposta
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de és i es.
S'escriu és en el cas següent:
quan és una forma del verb ésser/ser: La Carla és alta; Tremp és al Pallars Jussà.
S'escriu es en els casos següents:
quan és un pronom feble: Es renta les mans;
quan és un article salat: Segueix es camí;
quan és el nom de la lletra e, en plural: Ressegueix les es.
ha, de corruptes! (i no Què n'hi ha, de corruptes!)
Així doncs, en els parlars orientals, aquest mot es pronuncia amb vocal neutra, mentre que en els parlars occidentals, la pronúncia és amb e tancada.
D'altra banda, hi ha el pronom interrogatiu què, que equival a dir 'quina cosa'. I també hi ha [...]
'última vocal que hi apareix és la e, i no la i (batem i no batim, interrompem i no interrompim, etc.). Per exemple:
Present d'indicatiu
debato, debats, debat, debatem, debateu, debaten
interrompo, interromps, interromp, interrompem, interrompeu, interrompen
Present de subjuntiu
debati, debatis, debati [...]
, acer o caça, es pot escriure amb quatre grafies: s (essa), ss (essa doble), c (ce) i ç (ce trencada).
A inici de mot es pot trobar:
s: sac, serietat, síndria, somiar, suma, etc.
c: cel, celebrar, circ, cirera, etc. (només davant de e, i)
ç: excepcionalment, en els mots ça i ço
Entre vocals [...]
pronuncia u la o de contradir i vocal neutra la primera e de entrepà) o bé no es neutralitza (es pronuncia o la o de contradir i e tancada la primera e de entrepà). En els registres formals, aquesta última solució, sense neutralització, és la més general.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l [...]
Fitxa
6209/3Darrera versió: 29.12.2021
Títol
Accent diacrític: és o es?
Resposta
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de és i es.
S'escriu és en el cas següent:
quan és una forma del verb ésser/ser: La Carla és alta; Tremp és al Pallars Jussà.
S'escriu es en els casos següents:
quan és un pronom feble: Es renta les mans;
quan és un article salat: Segueix es camí;
quan és el nom de la lletra e, en plural: Ressegueix les es.