1.
dringar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un objecte de metall o de vidre, sonar en rebre un xoc. El botiguer feia dringar la moneda amb força contra el marbre per saber si era bona. [...]
|
2.
dringar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com jugar.
[...]
|
3.
dringar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 tintinear, tintinar. 2 fer dringar [una moneda] hacer sonar. [...]
|
4.
dringar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(≠ trincar) sonar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
dindar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dringar. [...]
|
6.
dringuejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dringar. [...]
|
7.
cascavell
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esfera petita de metall buida amb una boleta dins que la fa sonar al més petit moviment. Ja sento el dringar dels cascavells de la mula. ésser un cascavell Ésser lleuger, de poc seny. posar el cascavell al gat Encarregar-se d'una temptativa perillosa. Cascavellic. [...]
|
8.
dins
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En combinació amb de o sola, expressa relacions que denoten: Situació a l'interior d'un espai limitat. Dringar, les monedes, dins la butxaca. Conservar una joia dins un estoig. Viure dins d'un monestir. Les espècies més difoses dins un país. Penetrar, un [...]
|
9.
dindar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr reg → dringar [...]
|
10.
retiñir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr p fr dringar. [...]
|