Resultats de la cerca frase exacta: 777
|
51.
desvagar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sortir de feina, esdevenir ociós. No es podia desvagar gaire feinejant d'ací d'allà. [...]
|
|
52.
aprimorat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ben elaborat quant a la seva finor o delicadesa. Li va sortir una frase deliciosament aprimorada. [...]
|
|
53.
desdubtar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, sortir del dubte o dels dubtes que té tocant a una cosa, adquirir-ne la certesa. [...]
desdubtar-se
v. intr. pron. [LC] Algú, sortir del dubte o dels dubtes que té tocant a una cosa, adquirir-ne la certesa. 
|
|
54.
gatonera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forat rodó en una porta, en una paret, per on poden entrar i sortir els gats. [...]
|
|
55.
desengorjar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (alguna cosa) de la gorja. Un riu, un camí, sortir d'un pas estret entre penyals. [...]
|
|
56.
prorrompre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sortir abrivadament. Els soldats, llavors, prorromperen de les trinxeres. El públic va prorrompre en crits d'entusiasme. [...]
|
|
57.
fotogènic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que engendra llum. Bacteris fotogènics. Que sol sortir bé en ésser fotografiat. Aquest polític no és gens fotogènic. [...]
|
|
58.
pinxar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, fer sortir successivament les pintes (de les cartes) que té a la mà per saber-ne el joc. [...]
|
|
59.
il·lès -esa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no ha sofert cap dany. Sortir il·lès d'una explosió, d'un atemptat. Conservà il·lès el seu candor. [...]
|
|
60.
polleguera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça amb un ull en què entra i recolza el piu o l'eix sobre el qual gira la fulla d'una porta, d'una barrera, etc. La polleguera de la porta. treure una cosa de polleguera Fer-la sortir del seu estat, del seu curs normal, natural. fer sortir algú de polleguera Irritar-lo. [...]
|
desdubtar-se
v. intr. pron. [LC] Algú, sortir del dubte o dels dubtes que té tocant a una cosa, adquirir-ne la certesa.
v. intr. pron. [LC] Algú, sortir del dubte o dels dubtes que té tocant a una cosa, adquirir-ne la certesa.