Resultats de la cerca frase exacta: 33
|
31.
destruir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
doctrina, etc.) enderrocar(una construcció i, per ext., un govern, una teoria, etc.) derrocar, íd. derruir, íd. arrasar, destruir fins arran de terra. arranar, íd. assolar, íd. destrossar(->) aclucar. El terratrèmol va aclucar cent cases. esfondrar. L'allau va esfondrar l'església. [...]
|
|
32.
tallar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 talar, tallar arran de terra una arbreda. arranaro arrasar, tallar arran. Arranar l'herba. tallantaro esculpir(->), tallar figures de relleu. tallusquejar, tallar barroerament. retallar, tallar allò que sobra d'una cosa. entretallar, fer incisions o talls en una cosa; tallar figures de mig [...]
|
|
33.
abatre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tombar. El vent ha tombat una paret. aclaparar. Aclaparar un roure. arraulir, fer caure a terra una persona estassar estossar estossinar(una persona) fer caure talar, arrasar poblats enderrocant, cremant. arranar(un poble, un edifici) terrejar, fer caure a terra un adversari. Com t'has deixat [...]
1 Tirar a terra quelcom mitjançant un esforç. enderrocar o derrocar derruir demolir tomar (dial.). La casa és massa vella i l'haurem de tomar. aterrar. Aterrar una paret. arrasar o assolar, abatre fins arran del sòl. aclucar (també s'usa com a v. pron.: La teulada s'ha aclucat). esfondrar ensorrar tombar. El vent ha tombat una paret. aclaparar. Aclaparar un roure. arraulir, fer caure a terra una persona estassar estossar estossinar (una persona) fer caure talar, arrasar poblats enderrocant, cremant. arranar (un poble, un edifici) terrejar, fer caure a terra un adversari. Com t'has deixat terrejar per un mocós com aquell? arrodolar, fer anar violentament de rodolons per terra. sotsobrar, fer caure a terra i subjectar sota seu l'adversari. abocar, fer caure de boca a terra. subvertir, tirar a terra, destruir, esp. en sentit fig., l'ordre establert. enrunar (un edifici) capitombar, fer caure de cap una persona. estesar, deixar estès algú a terra. fer abat (d'una cosa), abatre-la. → enderrocar, destruir. 2 Fer perdre a algú la seva força física. aclucar. Aquesta grip l'ha aclucat. aclaparar (→) postrar o prostrar aixafar. La malaltia l'ha deixat molt aixafat. esgotar o exhaurir aplanar atropellar baldar (fig.), una malaltia o una fatiga excessiva deixar algú com tolit. doblegar (fig.) col·lapsar, produir un col·lapse o una depressió extrema de les forces vitals. enllangorir, causar llangor. enervar esbraonar, fer perdre el vigor. Ant. Reforçar. Restablir. 3 Fer perdre el coratge, la força moral. aclaparar. La mort del seu fill l'ha aclaparat. atuir. Tantes calamitats l'han atuït. desmoralitzar deprimir consternar, colpir de consternació o abatiment profund per causa d'una catàstrofe, una desgràcia. La nova de la desfeta consternà els soldats. descoratjar desanimar acovardir Ant. Reconfortar. 4 (abatre's pron.) decaure defallir candir-se decandir-se llanguir 5 → debilitar-se, descoratjar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 Tirar a terra quelcom mitjançant un esforç.
enderrocar o derrocar
derruir
demolir
tomar (dial.). La casa és massa vella i l'haurem de tomar.
aterrar. Aterrar una paret.
arrasar o assolar, abatre fins arran del sòl.
aclucar (també s'usa com a v. pron.: La teulada s'ha aclucat).
esfondrar
ensorrar
tombar. El vent ha tombat una paret.
aclaparar. Aclaparar un roure.
arraulir, fer caure a terra una persona
estassar
estossar
estossinar (una persona)
fer caure
talar, arrasar poblats enderrocant, cremant.
arranar (un poble, un edifici)
terrejar, fer caure a terra un adversari. Com t'has deixat terrejar per un mocós com aquell?
arrodolar, fer anar violentament de rodolons per terra.
sotsobrar, fer caure a terra i subjectar sota seu l'adversari.
abocar, fer caure de boca a terra.
subvertir, tirar a terra, destruir, esp. en sentit fig., l'ordre establert.
enrunar (un edifici)
capitombar, fer caure de cap una persona.
estesar, deixar estès algú a terra.
fer abat (d'una cosa), abatre-la.
→ enderrocar, destruir.
2 Fer perdre a algú la seva força física.
aclucar. Aquesta grip l'ha aclucat.
aclaparar (→)
postrar o prostrar
aixafar. La malaltia l'ha deixat molt aixafat.
esgotar o exhaurir
aplanar
atropellar
baldar (fig.), una malaltia o una fatiga excessiva deixar algú com tolit.
doblegar (fig.)
col·lapsar, produir un col·lapse o una depressió extrema de les forces vitals.
enllangorir, causar llangor.
enervar
esbraonar, fer perdre el vigor.
Ant. Reforçar. Restablir.
3 Fer perdre el coratge, la força moral.
aclaparar. La mort del seu fill l'ha aclaparat.
atuir. Tantes calamitats l'han atuït.
desmoralitzar
deprimir
consternar, colpir de consternació o abatiment profund per causa d'una catàstrofe, una desgràcia. La nova de la desfeta consternà els soldats.
descoratjar
desanimar
acovardir
Ant. Reconfortar.
4 (abatre's pron.)
decaure
defallir
candir-se
decandir-se
llanguir
5 → debilitar-se, descoratjar-se.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana