FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
parell tot el sant dia estan xiu-xiu. So o soroll suau i continuat. El xiu-xiu dels ocells. El xiu-xiu del vent en el fullatge. El xiu-xiu del foc. Xauxineig. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, però principalment paràsit dels làrixs, en altre temps molt apreciat per les seves virtuts curatives (Laricifomes officinalis). agàric mineral Varietat de calcita de gra fi i suau al tacte, que forma un dipòsit esponjós i pulverulent en cavernes, esquerdes, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, noguera, roure, xicranda, banús i altres. Eina de fuster emprada per a fer filets a les motllures. Tira metàl·lica que divideix en trasts el diapasó de la guitarra. Ornament de fusta diversa en els instruments de la família del violí. Fre suau, usat especialment per als [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer carnívor del gènere Martes, de la família dels mustèlids, d'uns 50 centímetres de llargària, cua llarga i pèl espès i extraordinàriament suau. Mart de pèl bru al llom i groc a la gorja i al pit, que viu a Europa i en una part del sud [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fibra tèxtil natural, blanca i suau que recobreix les llavors de diferents plantes malvàcies, especialment les del cotoner. Teixits de cotó. Una paca de cotó. Una bala de cotó. cotó americà Cotó de fibra mitjana, procedent d'Amèrica. cotó en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
arrissades emprada a manera d'esponja, per a fer barrets o com a filtre (Luffa aegyptiaca o L. cylindrica). carabassera de bou Planta de la família de les cucurbitàcies, semblant a la carabassera, però amb pilositat suau, fulles no lobades i fruit sovint molt gros, glauc, amb el peduncle [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
llarga apta per a ésser pentinada. llana de velló Llana verge. llana dolça Fil de llana, gruixut, suau al tacte, que serveix per a treballs manuals d'agulla. llana dolça Teixit de llana fina i suau. llana morta Llana d'adoberia. llana pentinada Estam 1. llana [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet del gènere Russula, de l'ordre de les russulals, de barret hemisfèric quan és jove i estès o deprimit després, sovint de tonalitats vermelloses, cama robusta, carn blanca i friable i sabor suau o picant. cualbra abellera Cualbra amb el barret de color bru rogenc i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. veu ennassada Veu de qui té el nas tapat. veu escanyada Veu que es produeix amb dificultat. veu moixa Veu suau, acaronadora. veu musical Veu melodiosa, harmoniosa. veu pastosa Veu plena i suau alhora. La veu quant a les seves propietats per al cant. Tenir bona veu per a cantar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma estructural dissimètrica elaborada en una capa resistent entre d'altres més toves, que té un capbussament menor de 10°, la qual cosa fa que l'erosió hi elabori un front escarpat al vessant oposat al capbussament i un vessant suau al dors de la capa, en el sentit d'aquest [...]