d'un compost passen a dur accent, si cal:
contrapès
i
sobrepès
(pes),
exprès
(pres),
ultrasò
(so),
superfí
o
extrafí
(fi),
superbò
(bo),
entrenús
(nus); pinçanàs (nas), Cantonigròs
(gros).
Els mots compostos perden l'accent del primer formant:
fisicoquímic
(físic),
concavoconvex [...]
Amb els verbs d'ordre i influència, com ara ordenar, manar, permetre, prohibir, aconsellar, dir, etc., una oració d'infinitiu pot alternar amb una subordinada amb que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Els va ordenar fer els deures.
Els va ordenar que fessin els deures.
Ens va aconsellar fer-nos [...]
En català, la forma olimpíades és esdrúixola i fa referència a la celebració dels jocs olímpics.
Aquest substantiu s'escriu amb majúscula inicial, quan es refereix a una edició concreta. Per exemple: les Olimpíades de Barcelona. En canvi, si fa referència a la celebració dels jocs olímpics en [...]
Quan un adjectiu complementa dos o més noms que tenen gènere diferent, l'adjectiu hi concorda en masculí plural. Per exemple:
En aquest carrer hi ha cotxes i furgonetes abandonats.
S'han comprat un tamboret i una cadira rústics.
Ara bé, si es vol evitar el contacte entre un nom femení i un [...]
Quan més d'un adjectiu complementa el mateix nom, es pot escriure aquest nom en plural i coordinar els adjectius per evitar que l'expressió sigui repetitiva. Per exemple:
Ara debaten l'aplicació dels models bilingüe i plurilingüe.
Només resoldrem el primer i tercer enigmes.
Cal lluitar pels [...]
En català, cal distingir el prefix super- de l'adjectiu i adverbi súper. Generalment, el prefix super-, amb un valor intensificador que destaca el grau superior de la paraula a la qual s'adjunta, forma mots com superpotència, supersònic, superabundar, etc. Ara bé, col·loquialment, aquest prefix [...]
Els noms de lloc catalans que consten d'algun mot que, abans de la publicació de l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, portava accent diacrític i ara no (com ara cóm 'recipient', cós 'cursa', móra 'fruit', etc.), mantenen l'accent, ateses les dificultats de naturalesa legal que [...]
Les orientacions bàsiques per saber quan s'escriu b i quan s'escriu v són les següents:
S'escriu b:
davant de l i r: blanc, agradable, broma, cabra, etc. (es troba vl en algun mot d'origen estranger com Vladimir o Vladivostok)
davant de vocal, si b alterna amb p en mots d'una mateixa família o [...]
Els grups -tx i -ig que es troben a final de mots com despatx o passeig es pronuncien igual. S'escriu -ig en els casos en què els derivats presenten g, j, tg o tj. Per exemple: boig (bogeria), fuig (fugir), lleig (lletjor), passeig (passejar), puig (pujol), raig (rajar), rebuig (rebutjar), roig [...]
En registres col·loquials, a vegades es pronuncia ela doble (ll) en lloc de ela (l) a inici de mot, per exemple: llògic en lloc de lògic. En llengua general i en contextos més formals, no es produeix aquesta palatalització, de manera que els mots següents es pronuncien amb ela:
legítim [...]