FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assignar un punt de parada o un lloc d'estada (a un vehicle). Aturar (un vehicle) en un lloc adequat. Deturar-se un determinat temps en un lloc. La gent s'estacionà davall dels arbres de la placeta. Esdevenir estacionari. El càncer se li ha estacionat i pot fer vida normal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Davall 1. L'estora de sota la taula. Els veïns de sota nostre. Dur una samarreta de llana sota la roba. Dur un llibre sota el braç. Hem berenat sota un til·ler. Cantar sota el balcó d'algú. Nedar sota l'aigua. Caminar sota la pluja, sota el sol. Dormir sota les estrelles [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En combinació amb de o sola, expressa relacions que denoten: Posició d'una persona o d'una cosa respecte a allò que està més baix en direcció vertical i en contacte o no amb ella. El llum és damunt la taula, davall el prestatge. Portava el feix damunt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de drap o de cuir que serveix per a resguardar el davant del vestit de la cintura per avall, o bé, de més, el pit. Davantal de cuina. Davantal amb pitet. Ella era davall l'arbre i tomava les fruites amb el davantal. Peça de cuir que es posa penjada al ventre dels marrans [...]