51.
endofàsia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Formulació merament interna del pensament, amb representació de la pròpia veu. [...]
|
52.
fono- [o fon-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. phoné, 'veu'. Ex.: fonoteca, foniatria. [...]
|
53.
magriscolis
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Magristó . Una noia magriscolis, de veu esquerdada, l'atengué amablement. [...]
|
54.
nuncupació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Institució d'hereus per declaració de viva veu feta davant testimonis. [...]
|
55.
proclama
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Al·locució militar o política feta de viva veu o per escrit. [...]
|
56.
ronquera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afecció de la laringe que fa fer una veu ronca, rogallosa. [...]
|
57.
zoantropia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Monomania en què el malalt es veu convertit en un animal. [...]
|
58.
arriar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estimular (una bèstia) a seguir o a accelerar la marxa, amb la veu, les xurriaques, etc. arriar el rellotge Donar-li corda. arriar un motor Engegar-lo. Tirar, arrossegar, (un vehicle). Un carro que arriaven tres mules. [...]
|
59.
roda-soques
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que sempre va rodant, que hom veu sempre anant i venint. [...]
|
60.
sepulcral
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al sepulcre. Inscripció sepulcral. Lúgubre . Una veu sepulcral. [...]
|