FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A l'Àfrica nord-occidental, persona que exerceix diferents funcions socials relacionades amb la transmissió de la cultura, com ara la de bufó, la de recitador de genealogies i gestes, la de conservador de la literatura oral, la de censor de costums o la de músic professional. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de recanviar; l'efecte. de recanvi Que es té en reserva per reemplaçar-ne un altre de semblant en cas de necessitat. Una roda de recanvi. Una peça de recanvi. Peça de recanvi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les poligonàcies, de fulles sagitades i gust àcid, corrent als prats de dall i de vegades cultivada com a verdura (Rumex acetosa). agrella borda Pa de cucut de bosc. agrella de fulla rodona Badola. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Diferenciació de la punta de l'arrel, en forma de didal o de beina, que protegeix el meristema apical. Resta de la part superior de l'arquegoni de les molses, en forma de còfia, que recobreix totalment o parcialment la càpsula. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Multitud de persones o coses alineades l'una darrere l'altra, o al costat de l'altra. Una carrandella de plats, de pans, de formatges, de bolets. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pom de segona flor, dit especialment de les taronges, de les pomes, de les peres, etc., de flor endarrerida, que es cullen després de la recol·lecció normal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les compostes, de fulles simples i serrades i flor groga, pròpia de la regió mediterrània (Achillea ageratum). agèrat de Mèxic Planta anual de la família de les compostes, de fulles lanceolades o el·líptiques i flors de color blau [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Procés de transformació total o superficial d'un cos en una matèria pulverulenta per la pèrdua de l'aigua de cristal·lització. L'eflorescència de les sals de Glauber. Matèria pulverulenta formada per eflorescència. Eflorescències de nitrat de calci [...]