FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estri que consisteix en una làmina prima oblonga de metall, fusta, os, vori, etc., proveïda de dents o pues més o menys espesses en una de les seves vores llargues o en ambdues, que serveix per a desembullar i pentinar el cabell. Pinta de pua. Làmina anàloga a la pinta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En una línia corba, en un cos filiforme, etc., part que afecta la forma del perfil de la secció plana d'una ona en el sentit de la seva propagació. El cabell li fa ondes. En una figura que té una vora curvilínia sinuosa, segment sortint limitat per una onda o un arc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar en forma de canó o rotlle envoltant o com envoltant una tija cilíndrica. Caragolar un mapa. Caragolar una cigarreta. Retorçar (un objecte flexible). Caragolar un floc de cabells. Caragolar-se algú el bigoti. Caragolar un renec. El cabell se'm caragola. Caragolar-se de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arregussar-se-les i portar pels dos costats la roba cap al darrere, on se subjecten els dos plecs així formats. trossar-se el cabell Disposar-se'l de manera que la cabellera resti recollida. Algú, fer un bolic (amb la roba i altres objectes que ha d'emportar-se de camí). No tenim res a trossar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit en pepònide de la carabassera, molt divers segons les races, que s'usa en l'alimentació de les persones i en la del bestiar. Carabassa de cabell d'àngel. Carabassa de rabequet. Color groc ataronjat característic d'aquest fruit. Una cartolina carabassa. Persona o cosa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afecció contagiosa de la pell, deguda a fongs, caracteritzada per la formació de taques cobertes d'escames, de crostes, etc., o per la caiguda del cabell. tinya antropòfila Tinya que ataca les ungles, produïda pel fong Trichophyton rubrum, i tinya que ataca els espais [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manyoc, petita porció, de llana, de seda, de cotó, etc., de cabell. Un floc de llana. Un floc de cabells. Un floc de plomes. Encenall 1. Conjunt de fruits units per la base. Un floc d'avellanes, de faves. Embolcall de l'avellana. Per Sant Roc l'avellana cau del floc. Porció [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ulls. El tracta com si fos el seu propi fill. No manllevat, no postís. Cabell propi. La Grècia pròpia. Moviment propi. Rectament dit. Sentit propi d'un mot. Que convé d'una manera especial a la naturalesa, la qualitat, etc., d'algú. És un entreteniment propi per a passar [...]
