FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gas incolor, de fórmula Cl2F2C, el carbur de clor i fluor més emprat en circuits de refrigeració, en la fabricació d'escumes polimèriques i com a gas propulsor d'esprais, que té una acció catalítica sobre la destrucció de l'ozó de l'estratosfera. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, tectosilicat feldespatoide de sodi amb clor com a anió addicional, de fórmula Na4(Al3Si3O12)Cl, que cristal·litza en el sistema cúbic, es troba en roques ígnies i metamòrfiques i presenta varietats blavoses que són considerades pedres fines. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Combinació de clor amb un element químic altre que l'oxigen o el fluor. Sal de l'àcid clorhídric. Anió Cl-, que es pot considerar que deriva formalment de l'àcid clorhídric per pèrdua de l'hidrogen. clorur de calç Sal doble de clorur hipoclorit de calci [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
química analítica i en farmàcia. aigua de clor Solució saturada de clor en aigua, que conté àcid hipoclorós format per hidròlisi i que és emprada com a oxidant. aigua de Colònia Colònia². aigua oxigenada Líquid inestable, peròxid d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
líquid incolor d'olor pungent, molt explosiu i metzinós, que dona sals metàl·liques detonants o explosives. àcid hipoclorós Oxoàcid del clor, de fórmula HClO, format per l'acció de l'aigua sobre el clor, conegut només en solució aquosa, àcid molt [...]
