81.
embullar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
amer v tr 1 animar, excitar, engrescar. v intr 2 [meter bulla] gatzarejar, fer (o moure) gatzara (o sarau, o gresca). [...]
|
82.
enseñanza
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 ensenyament m, ensenyança. 2 enseñanza superior ensenyament superior. 3 primera enseñanza (o enseñanza primaria) ensenyament primari. 4 segunda enseñanza (o enseñanza media) ensenyament secundari (o mitjà). [...]
|
83.
exhalar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 exhalar. Exhalar un olor, exhalar una olor. 2 exhalar el espíritu (o el último suspiro) exhalar l'ànima (o l'esperit, o la vida, o el darrer sospir, o l'últim sospir). [...]
|
84.
María
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
n pr f 1 Maria. 2 ¡ave María! (o ¡ave María Purísima!) ave Maria!3 las Marías (o las tres Marías) astr les Tres Maries (o els Tres Reis, o el Cinturó d'Orió). [...]
|
85.
lucero
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 llumener, estel. 2 [planeta Venus] estel del matí. 3 [postigo] finestró, porticó. 4 [en la frente de un animal] estel. 5 fig [esplendor] esplendor f, brillantor f. 6 pl fig [los ojos] ulls. 7 lucero del alba (o de la mañana, o matutino, o de la tarde, o vespertino) estel del matí (o matutí, o [...]
|
86.
dedo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 dit. Punta del dedo, punta (o cap) del dit. 2 [medida] dit. 3 a dedo a dit. 4 a dos dedos de fig i fam a dos dits de, molt a la vora de. Se paró a dos dedos del precipicio, s'aturà a dos dits del precipici. 5 chuparse el dedo [un niño] xuclar-se (o xumar-se, o mamar-se) el dit. 6 chuparse el [...]
|
87.
gana
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f [usado también en plural] 1 [deseo] ganes pl. Tengo gana (o ganas) de dormir, de comer, tinc ganes de dormir, de menjar. 2 [hambre, apetito] gana. La enfermedad le ha quitado la gana (o las ganas), la malaltia li ha tret la gana. 3 darle a alguien la gana (o la real gana) fam donar-li la gana [...]
f [usado también en plural] 1 [deseo] ganes pl. Tengo gana (o ganas) de dormir, de comer, tinc ganes de dormir, de menjar. 2 [hambre, apetito] gana. La enfermedad le ha quitado la gana (o las ganas), la malaltia li ha tret la gana. 3 darle a alguien la gana (o la real gana) fam donar-li la gana. No me da la gana de decírtelo, no em dona la gana de dir-t'ho. 4 de buena gana de bona gana, de (o per, o de bon) grat, de tot cor. 5 de buena o mala gana de (o per) grat o per força, si us plau per força. 6 de mala gana de mala gana, a desgrat. 7 gana (o ganas) de comer gana. No tiene nunca ganas de comer, mai no té gana. 8 lo que me (o te, etc) da la gana (o lo que me, o te, etc, venga, o viene en gana) el que em (o et, etc) dona la gana. 9 tenerle ganas a uno tenir bola (o tírria, o mania) a algú. 10 venir en gana venir de grat (o de gust), abellir. |
88.
satisfacción
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 satisfacció. Un motivo de satisfacción, un motiu de satisfacció. 2 [de un deseo, de un apetito] satisfacció. 3 [desagravio, reparación] satisfacció. Exigir una satisfacción, exigir una satisfacció. 4 a mi (o tu, etc) satisfacción (o a mi completa [o entera] satisfacción) a la meva (o teva, etc [...]
|
89.
liendre
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [de piojo] llémena. 2 cascarle (o machacarle) a uno las liendres fig i fam [aporrear] donar (o clavar) un fart de llenya, posar (o deixar) llis. 3 cascarle (o machacarle) a uno las liendres fig i fam [reprender] pentinar algú, tocar-li l'esquena. [...]
|
90.
risa
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 rialla, riure m. 2 [burla] riota. Es la risa de todo el mundo, és la riota de tothom. 3 caerse (o descoyuntarse, o descuajaringarse, o desternillarse, o partirse) de risa fig i fam partir-se (o trencar-se, o cargolar-se, o rebentar-se, o esqueixar-se) de riure. 4 dar risa fer riure. 5 de risa [...]
|