1 saltejar, assaltar per robar. escalaro donar l'escalada. Escalar una fortalesa. Donar l'escalada als murs de la ciutat assetjada. atacar. 2 envair. 3 Fig. acudir-se, sobrevenir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 (En sentit hostil) córrer. Els moros corregueren tot Espanya. esvair, envair un país i devastar-lo. infestar, causar danys amb incursions hostils. Cp. ocupar. Un país ocupat. 2 Per ext., entrar impetuosament en un lloc. irrompre. Una multitud de romeus irromperen en el temple. assaltar [...]

Oferir-se sobtosament a l'esperit una idea, una resposta, etc. ocórrer. Aquesta solució no m'havia ocorregut. caure-hi. No hi havia caigut, en això: és una bona solució. assaltar(fig.). De sobte, m'assaltà un dubte. venir a esment venir a boca, acudir-se-li de dir. venir una idea venir a la [...]

esdevenir-se. agafar. Li agafà un fort mal de cap. entrar. Li entrà una gran tristesa. assaltar(un pensament, una idea, un dubte, la mort, una malaltia, una tristesa, etc.). sobreprendre(una afecció, una passió, una malaltia, un esbalaïment, etc.). sorprendre(->). El sorprengué la mort quan [...]

1 Donar la primera escomesa a un adversari. contraatacar assaltar. Vint galeres assaltaren la nau. abordar(una nau a una altra). S'usa també en sentit fig. afalconar, atacar o envestir abrivadament. afuar-se, llançar-se impetuosament sobre algú o alguna cosa. encontrar-se, atacar-se mútuament [...]