Atacar bruscament (algú o, especialment, un edifici, una fortalesa, etc.). Uns lladres els varen assaltar a la recolzada de més enllà del pont. Assaltar un banc. Assaltaren coratjosament la trinxera. Envair impetuosament, a viva força. Obertes les portes, el públic [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

Cometre un assalt. [...]

v tr 1 asaltar, saltar, atacar, acometer. 2 invadir, irrumpir en. El públic de les grades assaltà la tribuna, el público de las gradas invadió la tribuna. 3 fig [sobrevenir] asaltar. Una idea l'assaltà, le asaltó una idea.  [...]

1 saltejar, assaltar per robar. escalaro donar l'escalada. Escalar una fortalesa. Donar l'escalada als murs de la ciutat assetjada. atacar. 2 envair. 3 Fig. acudir-se, sobrevenir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Instrument grecoromà de corda, semblant a l'arpa. Giny antic de guerra amb una plataforma que servia per a assaltar muralles. [...]

Acció d'assaltar. Donar l'assalt a l'enemic, a una fortalesa. Prendre per assalt. Rebutjar l'assalt. En esgr., combat amistós entre dos tiradors. Un assalt d'armes. Període de tres minuts dels que constitueixen un combat de boxa.  [...]

.; tret de derivats d'un mot començat amb els prefixos a- (no negatiu), des- i dis-(negatius), re-: assaltar, assenyat, dessalar, dissort, ressò, ressembrar (però amb s resecció) c davant de e, i: cacera, decidir; Llúcia, Vicenç, etc. ç davant de a, o, u: maça, peça, lliçó, traçut, etc. Entre [...]

v tr 1 [apoderarse por la fuerza] assaltar. 2 fig assaltar. Una idea lo asaltó, una idea l'assaltà.  [...]