v tr [Se conjuga como: acordar] 1 [cortar la garganta] degollar. 2 [decapitar] decapitar. 3 fig [interpretar o representar mal] destrossar. 4 mar [una vela] degollar, esquinçar. 5 taurom degollar. 6 teatr [representar mal] esguerrar.  [...]

v tr 1 [cortar la cabeza] decapitar, escapçar. 2 escapçar. Estatua descabezada, estàtua escapçada. Árbol descabezado, arbre escapçat. 3 fig i fam encetar, atacar. Descabezar un asunto, encetar un afer. 4 mil [cambiar de dirección] fer una conversió. v pron 5 agr [desgranarse] esgranar-se [...]

1 decapitar. 2 tallar, esporgar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

tallar el coll decapitar. Mentre que decapitar significa exclusivament separar el cap del tronc, degollar té, a més d'aquest significat, el de matar fent un tall profund al coll, encara que no hi hagi truncament. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

la camisa fig [parlar massa baix] no oírle ni el cuello de la camisa, no oírsele nada. 33 posar-hi el coll fig [en un treball, un afer, etc] echar (o envidar p fr) el resto. 34 tallar el coll [degollar, decapitar] cortar el cuello (o la cabeza). 35 tenir coll avall (o a mig coll) fig [veure una cosa [...]

. Escatir-se les ungles. fendreo fendir(l'aire, el vent, l'aigua). Les fletxes fendien l'aire amb un brunzit. Cp. esberlar estellaro asclar. Asclar llenya. Estelleu aquestes cadires i cremeu-les. escapçar, pròp. decapitar (->); en general, tallar la punta d'una cosa. escabotar [...]