FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bonyegut, cultivada com a farratge (Vicia sativa). Grana de la veça, globulosa i bruna, emprada com a aliment dels ocells. Menjar² 1 . Va aprendre ben aviat a guanyar-se les veces. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona molt ignorant i incapaç d'aprendre. cudol polsós Bolet del grup dels gasteromicets, de color brunenc, profundament arrelat, que es desfà per la part superior en una pols bruna d'espores (Pisolithus tinctorius). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre de fongs basidiomicets afil·loforats, que comprèn bolets de soca de carn bruna i formes diverses, com ara de crosta o de mènsula, sovint actius destructors d'arbres morts o debilitats. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre de fongs basidiomicets afil·loforats, de carn seca, sovint bruna o negrosa, i himeni llis, amb agulletes o amb porus, al qual pertanyen les espècies dels gèneres Thelephora, Hydnellum i Boletopsis. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre caducifoli de la família de les rosàcies, d'escorça bruna, fulles ovades o oblongues, dentades i piloses per sota, flors d'un blanc un xic verdós, sovint en grups de dues o tres, que apareixen junt amb les fulles, i fruit en drupa, originari del Caucas i cultivat pels seus [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, centrals i meridionals d'Àfrica (Loxodonta africana). elefant asiàtic Elefant que ha estat molt domesticat a la part meridional d'Àsia (Elephas maximus). elefant marí Mamífer del gènere Mirounga, de la família dels fòcids, de tronc fusiforme i de pell bruna, que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Barreja d'òxids, hidròxids o sulfats minerals de ferro, de gra molt fi, aspecte terrós i colors groguencs o bruns, emprada en pintura. Varietat terrosa i groguenca o bruna de diversos minerals, com ara l'ocre d'antimoni o el de bismut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit del castanyer, gros, de pell coriàcia, bruna, amb la base pàl·lida. Llavor comestible del castanyer. Monyo. Vas de vidre, d'argila, etc., en figura de castanya, per a guardar-hi licor. Cop donat al cap amb la mà o les mans plegades. treure a algú les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tubercle comestible de la patatera, globós, ovoide o allargat, i sovint bonyegut, de pela grogosa, bruna o rogenca i carn blanca o groguenca, ric en fècula. patata del bufet Patata d'una varietat primerenca i de bona qualitat. patates rosses Patates fregides. patata de canya [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit del cocoter, drupa molt grossa de coberta coriàcia, mesocarpi fibrós i pinyol amb una sola llavor. Pinyol del coco, molt gros, de closca bruna molt dura, amb abundant endosperma, en part sòlid, la carn de coco, origen de la copra i d'un oli comestible, i en part líquid, [...]