Resultats de la cerca frase exacta: 10

Diccionari de la llengua catalana
1. fúria
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Divinitat infernal del paganisme amb la missió de turmentar els dolents. Les tres fúries. Persona dominada per una ira violenta. Ningú no era capaç de contenir aquella fúria. Moviment violent d'ira. Això el va posar en fúria. Violència impetuosa. Atacaren amb [...]
2. furientment
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb fúria, amb impetuositat. [...]
3. furient
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es mou amb fúria, amb impetuositat. [...]
4. furibund -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ple de fúria. [...]
5. arravatadament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb fúria. Parlava arravatadament. [...]
6. rabiosament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb ràbia. Amb fúria. [...]
7. enfuriar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Provocar la fúria, el furor (a algú). Esdevenir furiós. S'enfurien contra aquells que els han perjudicat. El senyor Joan s'enfurià moltíssim. [...]
8. descompartir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar (els qui es barallen agafats o van plegats). S'esbatussaven amb tanta fúria, que ningú no podia descompartir-los. S'haurien de descompartir i tirar cadascú per la seva banda. [...]
9. castigar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Serà castigada severament la blasfèmia. Castigar la gosadia d'algú. Corregir, fer decréixer, la intensitat, la fúria, la puixança (d'algú). L'enemic ha estat molt castigat. Aquest cotxer castiga massa els cavalls. castigar el cos Mortificar-lo per esperit ascètic o [...]
10. desafiar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Provocar a un combat, a una lluita, a una competició. Jo defugia el combat, però ell em va desafiar. Desafiar algú a córrer, a saltar, a nedar. Desafiar a caramboles, als escacs. Afrontar, no témer la lluita (amb alguna cosa). Desafiar la tempesta, la fúria del vent [...]