'una o l'altra dependrà del grau d'arrelament i ús de la forma traduïda i de les característiques del context concret. En tot cas, si es fa servir el genèric en la forma original, també cal escriure'l amb majúscula. Per exemple:
la Calle Laurel o el carrer Laurel
l'Avenue Montaigne o l'avinguda [...]
mateixa finalitat. La importància d'aquestes mesures per al funcionament de les entitats no es pot desconèixer, tot i que les normes siguin d'un rang inferior.
En tot cas, a l'hora de fer un canvi d'ordre cal anar molt amb compte de no alterar el significat de la frase.
[...]
perquè ho entengués bé.
Com que no sabia d'on podia venir-li aquell mal, va decidir anar al metge.
Si ens queda pressupost tirarem endavant el projecte.
Si jo li pogués explicar tot el que he fet per ajudar-lo, acceptaria millor la meva manera de fer.
[...]
, Víctor Català.
El primer president de la Generalitat republicana fou Francesc Macià, l'Avi.
Convé notar que els noms populars amb què es coneix un grup de persones que pertanyen a un col·lectiu determinat s'escriuen amb minúscula (i sense cursiva), perquè de fet són noms comuns (n'hi ha que fins i tot [...]
llengües romàniques, o bé que corresponguin a organismes amb una d'aquestes llengües com a llengua oficial, pot fer que coincideixin amb les que correspondrien en català. Per exemple:
UE (Unió Europea)
BOE (Butlletí Oficial de l'Estat)
CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques)
Tot i això [...]
del singular per a l'emissor, tot i que també és possible fer servir la tercera persona del singular. Ara bé, és preferible fer servir la primera persona del singular ja que, seguint els usos internacionals, respon a un estil més directe de la redacció administrativa.
Pel que fa al receptor, en [...]
, cal deixar un espai a banda i banda de la barra. Per exemple:
Operacions sortida/tornada de vehicles.
Tots els qui estigueu inscrits a bàsquet i/o futbol haureu de lliurar la butlleta d'inscripció el primer dia.
L'epidèmia s'estengué / es va estendre per tot el país.
2. En cartes, formularis o [...]
veig el moment d'anar-me'n a...
Pel que fa al lligam entre les intervencions del narrador i els fragments de diàleg, cal tenir en compte que les paraules del narrador poden situar-se davant, enmig o després de la intervenció dels personatges. Tot i que la casuística és molt àmplia, les situacions més [...]
pertoqui i que es notifiqui a les parts que l'expedient és en aquest Jutjat.
Així ho disposo i ho signo.
La magistrada jutgessa
(rúbrica)
Davant meu,
El secretari
(rúbrica)
DILIGÈNCIA. Tot seguit es compleix el que s'ha ordenat. La causa es registra amb el núm. [...] en el [...]
el desplegament, i no la grafia de la sigla: el TSJC ('el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya'), la LECr ('la Llei d'enjudiciament criminal'), de CCOO ('de Comissions Obreres').
Pronunciació i grafia
A l'hora de pronunciar una sigla o un acrònim i d'escriure l'article definit o la preposició [...]
Fitxa
5949/6Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de la invitació
Resposta
Definició
La invitació pertany, juntament amb la convocatòria de reunió i la citació, al grup de documents que s'apleguen sota el terme convocatòria. Així, doncs, la invitació és una convocatòria per mitjà de la qual es convida algú a un acte públic.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció
administrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada
de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en
blocs homogenis de la informació. La documentació administrativa
parteix, gairebé sempre, d'estructures prefixades i deixa poc espai a
la creativitat.
L'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. La
invitació, com molts altres documents, segueix una estructura força
constant pel que fa als elements que la integren.
Els diferents blocs d'informació de la invitació són els següents:
identificació de qui invita o convida
nucli, que inclou les dades de l'acte públic (nom, dia, hora i lloc)
datació
També s'hi poden fer constar altres informacions, com és ara:
persona destinatària
petició de confirmació d'assistència
personalitats que presidiran l'acte o hi assistiran
necessitat de presentar la invitació
Pel que fa als criteris generals de redacció, cal tenir en compte que
els tractaments que s'utilitzen en la redacció d'invitacions són la
tercera persona del singular per a qui convida i per a la persona
destinatària. Ara bé, si no s'esmenta el destinatari o la destinatària,
s'utilitza el tractament de vós en aquest segon cas.
Identificació de qui convida
La identificació de qui convida, a part de la capçalera, pot tenir una de les estructures següents:
càrrec (l'entitat ja surt a la capçalera)
entitat
càrrec i entitat que invita
tractament protocol·lari, nom i cognoms i càrrec
Pel que fa a l'ús o no dels tractaments protocol·laris, en general és
aconsellable de prescindir-ne, tot i que en un document protocol·lari
com és ara la invitació també es considera adequat que hi aparegui el
tractament.
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts de la invitació són els següents:
1. Nucli de la invitació
Aquest apartat, després del verb principal (invita o convida),
aplega la informació sobre la persona destinatària, l'acte de què es
tracta i el dia, l'hora i el lloc en què es durà a terme. També és
l'espai adequat per indicar, si cal, qui ha de presidir l'acte o quines
personalitats hi assistiran.
2. Salutació, comiat i signatura
La invitació no ha de portar ni fórmula de salutació ni fórmula de comiat. Tampoc no ha de portar signatura.
3. Datació
La invitació és un document que no s'ha de registrar. Per tant, només
duu una única data, que s'estructura com segueix: població, nom del mes
escrit en lletres i any escrit en xifres.
4. Informació complementària
Segons en quins actes cal confirmar l'assistència. El lloc adequat per indicar-ho és després de la data del document.
En general tothom qui és convidat acostuma a dur la invitació a l'acte.
Hi ha ocasions en què el control de l'entrada és més rigorós i convé
recordar que és imprescindible presentar la targeta. Sovint aquest
control va lligat al fet que les invitacions estiguin personalitzades.
Aquesta indicació, com l'anterior, figura després de la datació.
Identificació de l'organisme
Pel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la
invitació (marges, situació del logotip, tipus de paper o cartolina,
etc.), atès que no són exclusius d'aquest document i que afecten tota
la documentació d'un organisme, cal seguir les normes o els programes
de cada institució.
La invitació pertany, juntament amb la convocatòria de reunió i la citació, al grup de documents que s'apleguen sota el terme convocatòria. Així, doncs, la invitació és una convocatòria per mitjà de la qual es convida algú a un acte públic.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció
administrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada
de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en
blocs homogenis de la informació. La documentació administrativa
parteix, gairebé sempre, d'estructures prefixades i deixa poc espai a
la creativitat.
L'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. La
invitació, com molts altres documents, segueix una estructura força
constant pel que fa als elements que la integren.
Els diferents blocs d'informació de la invitació són els següents:
identificació de qui invita o convida
nucli, que inclou les dades de l'acte públic (nom, dia, hora i lloc)
datació
També s'hi poden fer constar altres informacions, com és ara:
persona destinatària
petició de confirmació d'assistència
personalitats que presidiran l'acte o hi assistiran
necessitat de presentar la invitació
Pel que fa als criteris generals de redacció, cal tenir en compte que
els tractaments que s'utilitzen en la redacció d'invitacions són la
tercera persona del singular per a qui convida i per a la persona
destinatària. Ara bé, si no s'esmenta el destinatari o la destinatària,
s'utilitza el tractament de vós en aquest segon cas.
Identificació de qui convida
La identificació de qui convida, a part de la capçalera, pot tenir una de les estructures següents:
càrrec (l'entitat ja surt a la capçalera)
entitat
càrrec i entitat que invita
tractament protocol·lari, nom i cognoms i càrrec
Pel que fa a l'ús o no dels tractaments protocol·laris, en general és
aconsellable de prescindir-ne, tot i que en un document protocol·lari
com és ara la invitació també es considera adequat que hi aparegui el
tractament.
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts de la invitació són els següents:
1. Nucli de la invitació
Aquest apartat, després del verb principal (invita o convida),
aplega la informació sobre la persona destinatària, l'acte de què es
tracta i el dia, l'hora i el lloc en què es durà a terme. També és
l'espai adequat per indicar, si cal, qui ha de presidir l'acte o quines
personalitats hi assistiran.
2. Salutació, comiat i signatura
La invitació no ha de portar ni fórmula de salutació ni fórmula de comiat. Tampoc no ha de portar signatura.
3. Datació
La invitació és un document que no s'ha de registrar. Per tant, només
duu una única data, que s'estructura com segueix: població, nom del mes
escrit en lletres i any escrit en xifres.
4. Informació complementària
Segons en quins actes cal confirmar l'assistència. El lloc adequat per indicar-ho és després de la data del document.
En general tothom qui és convidat acostuma a dur la invitació a l'acte.
Hi ha ocasions en què el control de l'entrada és més rigorós i convé
recordar que és imprescindible presentar la targeta. Sovint aquest
control va lligat al fet que les invitacions estiguin personalitzades.
Aquesta indicació, com l'anterior, figura després de la datació.
Identificació de l'organisme
Pel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la
invitació (marges, situació del logotip, tipus de paper o cartolina,
etc.), atès que no són exclusius d'aquest document i que afecten tota
la documentació d'un organisme, cal seguir les normes o els programes
de cada institució.