81.
glacé
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teixit de seda amb lligat de plana caracteritzat pel soroll de paper que fa en remenar-lo. Roba de cotó a la qual es dona una lluentor que imita la del glacé de seda. [...]
|
82.
sargeta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rodet emprat en les operacions de tòrcer la seda. Sarja prima. [...]
|
83.
serici- [o seri-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot ll. sericum, 'seda'. Ex.: sericigen, sericultor. [...]
|
84.
batàvia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teixit de llana, de cotó o de seda amb lligat de sarja. [...]
|
85.
tissú
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teixit de seda i metalls preciosos usat generalment en ornaments d'església. [...]
|
86.
veler 3 velera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teixidor de vels de seda. Persona que fa vels o en ven. [...]
|
87.
bajoca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tavella d'algunes lleguminoses cultivades, com la mongeta, la fava o el pèsol. Mongeta tendra. Patates i bajoques. bajoca de moro Garrofer del diable. Malaltia del cuc de seda, que es manifesta després de la quarta muda. [...]
|
88.
filadís -issa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De bon filar. Rebuig de la seda que no se separa del capoll. [...]
|
89.
peluix
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vellut de llana o de seda amb pèl tallat de llargària regular. Pelfa. [...]
|
90.
vidret
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Malló de vidre que se sol emprar en el treball de la seda. [...]
|