FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Superfície llisa i molt reflectora que, per reflexió dels rajos de llum, dona imatges clares dels objectes. Mirar-se en el mirall. Mirall pla, convex, còncau, parabòlic. Mirar-se en el mirall de les aigües d'un estany. mirall retrovisor Retrovisor. mirall ustori [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que reflecteix la llum com un mirall. Que és la imatge d'un objecte reflectida per un mirall. Que apareix com la imatge d'un objecte vista en un mirall. Els caràcters d'impremta són imatges especulars respecte dels caràcters impresos. Que es fa valent-se d'un espèculum. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça o conjunt de peces planes i primes que serveix de fons d'alguna cosa. La fonadura d'un moble, d'un mirall, d'un calaix. La fonadura d'una portadora. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Recobrir (un objecte brillant, llustrós) d'un tel que en destrueix o en minva la brillantor. Entelar un vidre, un mirall, amb l'alè. Les llàgrimes li entelaven els ulls. Entelar-se els vidres de les ulleres. De l'emoció, se li entelava la veu. Destruir o fer minvar el valor (d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Brillantor d'un objecte brunyit, d'un mineral, d'una gemma. Donar llustre a un mirall, a un moble. Preparació a la qual se sotmet un objecte perquè brilli. Substància que aplicada sobre un objecte li dona brillantor. Llustre per a les sabates. Brillantor, esplendor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
són desplaçades en la direcció del moviment de la Terra a conseqüència de la velocitat finita de la llum. Aberració estel·lar. En una lent o mirall, no convergència, en un sol focus, dels rajos de llum que emanen d'un únic punt. Aberració d'esfericitat [...]