Hi ha verbs o locucions verbals que regeixen habitualment la preposició amb, com ara conformar-se, comptar, avenir-se, estar d'acord o trobar-se. Per exemple:

Està d'acord amb el preu del pis.
No m'he trobat mai amb la cartera buida.

Ara bé, quan aquests verbs es troben davant d'un infinitiu, en registres formals és preferible canviar la preposició amb per a o de. Per exemple:

No està d'acord a pagar-li l'entrada de la hipoteca. (o bé ...de pagar-li l'entrada de la hipoteca)
No m'he trobat mai d'anar a comprar sense diners.

També regeixen amb les expressions haver-n'hi prou i tenir-ne prou. En aquests casos, davant d'infinitiu es pot mantenir amb en tots els registres, malgrat que en alguns contextos el complement també es pot introduir amb de. Per exemple:

Crec que no n'hi ha prou amb disculpar-se. (o bé ...no n'hi ha prou de disculpar-se)
Amb llegir quatre ratlles del llibre, ja en té prou. (i no De llegir quatre ratlles del llibre, ja en té prou)

Cal tenir en compte que la preposició amb també pot introduir un complement de mitjà o instrument, que no és regit. En aquests casos, davant d'infinitiu, en registres formals també és preferible canviar la preposició amb per de. Per exemple:

L'amenacen d'esbombar intimitats a la xarxa.

Finalment, un cas particular són les estructures en què hi ha simetria entre el subjecte i el complement verbal, com ara una cosa tenir relació amb una altra o una cosa tenir a veure amb una altra. En aquestes estructures, la preposició amb es manté en qualsevol registre. Per exemple:

Per desgràcia, haver fet més d'un màster no té relació amb aconseguir una bona feina.