FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Festa jueva, d'origen agrícola, en què se celebra, cinquanta dies després del segon dia de la festa de Pasqua, que Déu donà la Llei al seu poble en el Sinaí. Festa cristiana en què se celebra, el cinquantè dia comptant des del Diumenge de Pasqua, la vinguda [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que hom porta amb si a una festa, un acte públic, etc. Ormeig de pesca, semblant a l'artet, que s'arrossega en aigües somes i es cobra des de la platja. [...]
Coberta aponeuròtica robusta del múscul recte major de l'abdomen, formada per les aponeurosis anteriors dels oblics i del transvers de l'abdomen. El full anterior cobreix la totalitat del múscul i la posterior només els dos terços superiors i la seva vora inferior constitueix la línia semicircular. [...]
Anell fibrocartilaginós implantat en una petita depressió de l'os frontal, a nivell de la seva apòfisi orbitària, que serveix de politja de reflexió del tendó del múscul major de l'ull. A vegades està ossificada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer sant, declarar sant. Reverir com a sant. Celebrar (una festa) com a consagrada a Déu. Acostar (algú) a la perfecció dels sants. Acostar-se a la perfecció dels sants. Amb aquelles humiliacions se santificava. [...]