Donar consell (a algú), guiar-lo indicant-li el que ha de fer. Jo el vaig aconsellar. L'han aconsellat bé. Indicar a algú (el que ha de fer). Aconsella-li que no hi vagi. M'aconsellen de tenir paciència. Jo no faré pas mai això que ara m'aconselleu. Indicar a [...]

Aconsellar.  [...]

Que es pot aconsellar. [...]

Aconsellar de no fer (alguna cosa). Volia marxar de casa; però tothom m'ho ha desaconsellat. [...]

Acció d'advertir, especialment per aconsellar i amonestar. És incorregible: no fa cap cas de les nostres advertències. Comminació per la qual hom adverteix severament algú per tal que faci o no faci alguna cosa sota l'amenaça d'una pena determinada. [...]

Donar notícia (a algú) d'alguna cosa perquè estigui advertit i obri en conseqüència. Quan arribaran, avisa'm. Si em feu avisar a temps, vindré a rebre'ls a l'estació. Advertir, aconsellar. Ja l'he avisat, però no vol fer bondat. [...]

Designar particularment (una persona) a algú perquè l'atengui, l'accepti. Recomanar un alumne que s'ha d'examinar. Recomanar un obrer que cerca feina. Fer recomanable. Les seves maneres ja el recomanen. Aconsellar particularment. Li vaig recomanar moderació. Recomanar un remei. [...]

'aquest llibre. És una errada que no havia advertit. Amonestar, aconsellar amb amenaça, per corregir. Prou l'advertim, però ell no en fa cap cas. [...]