FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'aquest llibre. És una errada que no havia advertit. Amonestar, aconsellar amb amenaça, per corregir. Prou l'advertim, però ell no en fa cap cas. [...]
Amb els verbs d'ordre i influència, com ara ordenar, manar, permetre, prohibir, aconsellar, dir, etc., una oració d'infinitiu pot alternar amb una subordinada amb que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Els va ordenar fer els deures.
Els va ordenar que fessin els deures.
Ens va aconsellar fer-nos [...]
Hi ha verbs que poden portar una oració subordinada substantiva d'infinitiu. Quan aquesta oració d'infinitiu fa de complement directe, generalment la preposició de és optativa. Per exemple: Li van aconsellar (de) callar, Els han aconsellat (de) presentar-s'hi demà.
Amb verbs com ara assajar, dir [...]
Persona experta en la degustació i el consum de vins, que s'ocupa de seleccionar els vins i, en general, d'elaborar la carta de vins i altres begudes del restaurant o de l'establiment on ofereix els seus serveis, de tenir cura de l'emmagatzematge i la conservació dels vins al celler i d'aconsellar [...]
v tr 1 [recomendar] aconsellar, consellar. Te aconsejo que dimitas, t'aconsello que dimiteixis. v pron 2 [consultar] aconsellar-se. Aconsejarse de (o con) un abogado, aconsellar-se amb un advocat. [...]
Activitat professional que consisteix a aconsellar, avaluar i ampliar informació, basant-se en l'experiència i els coneixements propis, sobre un mercat, un producte, una decisió o una tècnica d'anàlisi determinada. [...]