Resultats de la cerca frase exacta: 39
|
1.
aconsellar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar consell (a algú), guiar-lo indicant-li el que ha de fer. Jo el vaig aconsellar. L'han aconsellat bé. Indicar a algú (el que ha de fer). Aconsella-li que no hi vagi. M'aconsellen de tenir paciència. Jo no faré pas mai això que ara m'aconselleu. Indicar a [...]
|
|
2.
aconsellar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
aconsellar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [donar consell] aconsejar. Aconsello el meu germà, aconsejo a mi hermano. T'aconsello que ho facis, te aconsejo que lo hagas. 2 [recomanar] aconsejar, recomendar. Li aconsellaren els aires de muntanya, le aconsejaron los aires de la montaña. 3 aconsellar de aconsejar que. M'aconsellen de [...]
adj 1 [aconsellable] aconsejable, conveniente. adj i m i f 2 [que aconsella] aconsejador -ra. 
|
|
4.
aconsellar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 consellar recomanar. Li vaig recomanar que fos prudent. exhortar, induir a fer una cosa amb paraules persuasives. assessorar, donar consell, com a assessor, a algú. avisar. Jo l'he avisat, però no me'n fa cas. advertir, aconsellar amb amenaça. Prou l'advertim, però ell se'n riu. predicar [...]
|
|
5.
consellar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aconsellar. [...]
|
|
6.
aconsellable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es pot aconsellar. [...]
|
|
7.
desaconsellar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aconsellar de no fer (alguna cosa). Volia marxar de casa; però tothom m'ho ha desaconsellat. [...]
|
|
8.
advertència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'advertir, especialment per aconsellar i amonestar. És incorregible: no fa cap cas de les nostres advertències. Comminació per la qual hom adverteix severament algú per tal que faci o no faci alguna cosa sota l'amenaça d'una pena determinada. [...]
|
|
9.
avisar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar notícia (a algú) d'alguna cosa perquè estigui advertit i obri en conseqüència. Quan arribaran, avisa'm. Si em feu avisar a temps, vindré a rebre'ls a l'estació. Advertir, aconsellar. Ja l'he avisat, però no vol fer bondat. [...]
|
|
10.
recomanar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Designar particularment (una persona) a algú perquè l'atengui, l'accepti. Recomanar un alumne que s'ha d'examinar. Recomanar un obrer que cerca feina. Fer recomanable. Les seves maneres ja el recomanen. Aconsellar particularment. Li vaig recomanar moderació. Recomanar un remei. [...]
|
adj
1 [aconsellable] aconsejable, conveniente.
adj i m i f
2 [que aconsella] aconsejador -ra.