Els articles definits el i la, els articles personals en i na, i la preposició de s'apostrofen davant de paraules d'altres llengües començades amb un so vocàlic, seguint les normes generals d'apostrofació. Per exemple:
És un article publicat a l'Anuario Musical de 2018.
Va tocar l'estudi 1 de [...]
En general, les sigles porten article quan l'expressió sencera que substitueixen també en porta. Exemples:
Cal promocionar els cursos de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya (o l'EAPC), però Avui comença la vaga convocada per Comissions Obreres (o CCOO).
L'impost sobre el valor afegit (o [...]
Les sigles preferiblement no se separen a final de ratlla. En cas que sigui necessari per raons d'espai,
han de tenir com a mínim cinc lletres, i la partició s'ha de fer d'acord amb les normes generals de separació sil·làbica. Per exemple:
ERAS-MUS
IN-CAVI o INCA-VI
Ren-fe
[...]
Fitxa
3760/4Darrera versió: 24.04.2024
Títol
Sigles: pronunciació
Resposta
Les sigles es poden llegir de diferents maneres: com un mot, lletra per lletra o pronunciant l'expressió completa que substitueixen. En tots els casos s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana.
Pronunciació sil·làbica: hi ha sigles que es pronuncien sil·làbicament, és a dir, com si fossin una paraula. Són generalment planes si acaben en vocal. Per exemple: ONU, IVA, NASA, UEFA, etc. En canvi, si acaben en consonant o diftong, són agudes. Per exemple: IVAM, CIRIT, OTAN, etc. Una variant d'aquest tipus de lectura consisteix a pronunciar la primera lletra de la sigla amb una vocal de suport i llegir la resta sil·làbicament. Per exemple: MNAC (menac).
Pronunciació lletrejada: hi ha sigles que es llegeixen pronunciant el nom de les lletres que les formen. L'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i normalment la vocal tònica del nom de cada lletra no es neutralitza. Per exemple: DNI (de-ena-i), UPC (u-pe-ce). En aquests casos, cal llegir la v i la w com una b. Per exemple:
BMW (be-ema-be), VHS (be-hac-essa).
Pronunciació sil·làbica combinada amb amb la pronunciació lletrejada: és el cas de sigles com DGAI (de-gai), MSDOS (ema-essa-dos).
Pronunciació desplegada: hi ha sigles que es llegeixen desglossant tots els elements que formen el sintagma substituït per la sigla. Per exemple: CGPJ (Consell General del Poder Judicial), IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana).
Les sigles es poden llegir de diferents maneres: com un mot, lletra per lletra o pronunciant l'expressió completa que substitueixen. En tots els casos s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana.
Pronunciació sil·làbica: hi ha sigles que es pronuncien sil·làbicament, és a dir, com si [...]
Cal apostrofar o no un pronom feble d'acord amb la posició que ocupa respecte del verb i si va tot sol o combinat amb un altre pronom.
Davant d'un verb que comença en vocal o h, els pronoms em, et, es, el, la i en adopten la forma elidida i s'apostrofen. Per exemple: m'ajuda, t'ajudo, s'afaita [...]
; hamiltonià, hamletià, hegelià, hitlerià...
L'apostrofació d'una hac a inici de mot depèn de si la hac s'aspira. Per tant, en general, s'apostrofa davant de hac, atès que no sol ser aspirada: el partit d'handbol, l'harem, l'hoquei, un comís d'haixix.
En canvi, si la hac és aspirada, no s'apostrofa [...]
Com a norma general, les sigles s'escriuen en majúscules. Per exemple:
UGT (Unió General de Treballadors)
LODE (Llei orgànica reguladora del dret a l'educació)
DNI (document nacional d'identitat)
IVA (impost sobre el valor afegit)
Les sigles corresponents a noms propis i que es llegeixen [...]
En els casos de sigles que es llegeixen lletra per lletra, cal pronunciar el nom de cada lletra d'acord amb la fonètica catalana. En el cas de la c, es pronuncia com una s sorda (com la c de cirera), i no amb el so de la c castellana. Per exemple:
PSC (pe-essa-sé, i no pe-esse-cé)
CDR (se-de-érra [...]
Davant de manlleus començats amb essa líquida seguida de
consonant s'apostrofa només l'article masculí el, amb la finalitat
d'evitar una lectura errònia dels dos mots que estan en contacte:
cal escriure l'striptease i no el striptease, l'statu quo i no el statu quo.
En canvi, no s'apostrofen ni [...]
En les enumeracions introduïdes per una partícula que s'ha d'apostrofar davant el primer mot de l'enumeració, es deixa aquesta partícula sense apostrofar:
El teatre musical pot ser de:
? òpera
? sarsuela
? tragèdia
? opereta
No obstant això, és preferible no deixar sols elements o partícules pert [...]
Fitxa
3760/4Darrera versió: 24.04.2024
Títol
Sigles: pronunciació
Resposta
Les sigles es poden llegir de diferents maneres: com un mot, lletra per lletra o pronunciant l'expressió completa que substitueixen. En tots els casos s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana.
Pronunciació sil·làbica: hi ha sigles que es pronuncien sil·làbicament, és a dir, com si fossin una paraula. Són generalment planes si acaben en vocal. Per exemple: ONU, IVA, NASA, UEFA, etc. En canvi, si acaben en consonant o diftong, són agudes. Per exemple: IVAM, CIRIT, OTAN, etc. Una variant d'aquest tipus de lectura consisteix a pronunciar la primera lletra de la sigla amb una vocal de suport i llegir la resta sil·làbicament. Per exemple: MNAC (menac).
Pronunciació lletrejada: hi ha sigles que es llegeixen pronunciant el nom de les lletres que les formen. L'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i normalment la vocal tònica del nom de cada lletra no es neutralitza. Per exemple: DNI (de-ena-i), UPC (u-pe-ce). En aquests casos, cal llegir la v i la w com una b. Per exemple:
BMW (be-ema-be), VHS (be-hac-essa).
Pronunciació sil·làbica combinada amb amb la pronunciació lletrejada: és el cas de sigles com DGAI (de-gai), MSDOS (ema-essa-dos).
Pronunciació desplegada: hi ha sigles que es llegeixen desglossant tots els elements que formen el sintagma substituït per la sigla. Per exemple: CGPJ (Consell General del Poder Judicial), IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana).