Els verbs anar i venir amb un complement format per la preposició per i un sintagma nominal equivalen a anar a buscar i venir a buscar. Per exemple:
Vinc per la safata de pastes que tinc encarregada.
Van anar al magatzem per més peces metàl·liques.
Amb aquest significat, en certs parlars també s [...]
El verb basar-se regeix un complement introduït per la preposició en. Per exemple:
Les seves suposicions es basen en les coses que ha observat.
Ara bé, quan aquest verb es troba davant d'un infinitiu, en registres formals és preferible canviar la preposició en per la preposició a. Per exemple [...]
'recordar-se de' i 'tenir el pensament ocupat en', aquest verb va seguit de complement de règim, el qual pot anar encapçalat per les preposicions a i de. A més a més, en registres informals també es pot trobar la preposició en. Per exemple:
Pensa d'endur-te les claus quan te'n vagis. ('recorda-te'n)
Tot el [...]
En les locucions prepositives en contra + possessiu i a la vora + possessiu, el possessiu pot ser tant masculí com femení (meu/meva;
teu/teva; seu/seva;
nostre/nostra; vostre/vostra). Per exemple:
Seien a la vora teu/teva.
El noi era a la vora nostre/nostra.
Durant tota la reunió ha anat en [...]
registres formals és preferible canviar la preposició en per ao de. Per exemple:
Hem de pensar a millorar el futur dels joves.
Mostra un gran interès de llegir l'obra.
De vegades també hi ha la possibilitat que el complement no sigui introduït per cap preposició. Per exemple:
Confiem tenir-ho tot [...]
verbs, la vocal a es manté en totes les formes verbals en els parlars occidentals. En canvi, en els parlars orientals i en alguns de nord-occidentals aquesta vocal a només apareix en les formes amb l'arrel àtona. Per exemple:
treu o trau, però traurà
neix o naix, però naixerà
jeu o jau, però jaurà
heu [...]
l'última en/a/de llevar-se.
Va ser l'únic en/a/de no voler admetre que s'havia equivocat.
No obstant això, en registres formals és preferible fer servir les preposicions ao de. Per exemple:
Sigues el primer a tastar el nou menú de degustació.
Els últims d'arribar a la meta només rebran un diploma [...]
Per expressar el significat de 'com a màxim' en sentit temporal es poden fer servir les construccions a tot estirar, a tot tardar, no més tard, entre d'altres, i no com a més tard o com més tard. Per exemple:
Tornaré aviat, a tot estirar a les tres.
Et vull aquí a les nou, no més tard.
[...]
L'expressió castellana poner en bandeja (o poner a huevo, més vulgarment) es fa servir per indicar que a algú se li posen facilitats perquè aconsegueixi o entengui alguna cosa. Amb aquest significat, en català hi ha les construccions següents, segons el context: posar (o servir, deixar, portar [...]
Les expressions temporals que fan referència a les estacions de l'any es poden construir amb preposició o sense.
Generalment aquestes expressions temporals van precedides de la preposició a seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van [...]
Fitxa
8212/3Darrera versió: 19.02.2024
Títol
Preposició davant dels noms de les estacions: a la primavera, aquella primavera o en primavera?
Resposta
Les expressions temporals que fan referència a les estacions de l'any es poden construir amb preposició o sense.
Generalment aquestes expressions temporals van precedides de la preposició a seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van acompanyades d'un modificador restrictiu. Per exemple:
A l'estiu ens vindrà a visitar la meva cosina.
Les tardors càlides les orenetes triguen més a marxar.
Vaig anar a Grècia l'estiu del 2023.
També se sol utilitzar la preposició en quan el nom de l'estació va acompanyat d'un modificador restrictiu i o bé no va encapçalat per cap article o bé porta un demostratiu. En canvi, se sol prescindir de la preposició quan el nom de l'estació duu un demostratiu i no porta cap modificador restrictiu. Per exemple:
El risc d'incendi és més elevat en estius tan secs com aquest. En aquell hivern de les nostres vides tot va canviar.
Aquest hivern tindrem l'estufa instal·lada.
Finalment, també és possible introduir aquestes expressions amb la preposició en i sense article, encara que aquesta construcció és poc habitual en l'actualitat fora de certs parlars, especialment, el valencià. Per exemple:
En hivern el poble s'omple de visitants.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.2.3)
Preposició davant dels noms de les estacions: a la primavera, aquella primavera o en primavera?
Resposta
Les expressions temporals que fan referència a les estacions de l'any es poden construir amb preposició o sense.
Generalment aquestes expressions temporals van precedides de la preposició a seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van acompanyades d'un modificador restrictiu. Per exemple:
A l'estiu ens vindrà a visitar la meva cosina.
Les tardors càlides les orenetes triguen més a marxar.
Vaig anar a Grècia l'estiu del 2023.
També se sol utilitzar la preposició en quan el nom de l'estació va acompanyat d'un modificador restrictiu i o bé no va encapçalat per cap article o bé porta un demostratiu. En canvi, se sol prescindir de la preposició quan el nom de l'estació duu un demostratiu i no porta cap modificador restrictiu. Per exemple:
El risc d'incendi és més elevat en estius tan secs com aquest. En aquell hivern de les nostres vides tot va canviar.
Aquest hivern tindrem l'estufa instal·lada.
Finalment, també és possible introduir aquestes expressions amb la preposició en i sense article, encara que aquesta construcció és poc habitual en l'actualitat fora de certs parlars, especialment, el valencià. Per exemple:
En hivern el poble s'omple de visitants.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.2.3)