1 1 v. intr. [LC] [AGA] [BO] Una planta, un arbre, fer arrels, fixar-se al sòl mitjançant l'arrel o les arrels. Aquestes plantes no arrelen bé a la sorra. Pins que han arrelat a la roca. 1 2 v. intr. [LC] Una idea, un sentiment, un costum, etc., que es fa difícil d'extirpar o d'extingir, fixar-se profundament. En aquest poble, hi arrelen els mals costums. Por i ressentiment que van arrelar en el cor dels ciutadans. 1 3 intr. pron. [LC] El vici de fumar se m'ha arrelat tant, que no el puc deixar. 2 intr. pron. [LC] Establir-se, fixar-se en un lloc, especialment adquirint-hi béns arrels. Descendents dels colons que s'arrelaren a Florida.
