FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de l'ordre de les agaricals, de làmines aviat brunes i cama amb anell, que viu en camps de sòl nu i a les vores de camins (Agaricus bitorquis i espècies afins). Terrerola. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet comestible de l'ordre de les tricolomatals, de mida petita, de color de cuir nou, que es fa als prats, tant a la tardor com a la primavera, formant erols de molts carpòfors alineats, i que es comercialitza sovint sec com a condiment (Marasmius oreades). cama-sec de bosc Cama-sec fals [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet comestible de l'ordre de les tricolomatals, blanquinós, molt carnós, amb una aroma de farina fresca molt característica, que apareix a la primavera i forma erols en zones herboses (Calocybe gambosa). Cama-sec, especialment el que es comercialitza assecat. fals [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet comestible de l'ordre de les russulals, de barret amb zones concèntriques, en forma d'embut, carn granelluda, làtex de color vinós, que es fa a les pinedes i és el més conegut i apreciat als Països Catalans (Lactarius sanguifluus, L. vinosus i L. semisanguifluus [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de l'ordre de les pluteals, gros i viscós, de barret gris o gris blanquinós, cama amb volva i làmines rosades, que viu en indrets rics en herba o restes de gramínies (Volvaria gloiocephala). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup de fongs basidiomicets, de carn putrescible i amb l'himeni sobre làmines o sobre porus, al qual pertanyen el camperol, el pinetell, la llenega i el molleric. Individu d'aquest grup. agàric blanc Bolet de soca de l'ordre de les porials, blanquinós, semblant al bolet d'esca [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de l'ordre de les russulals, de color més clar que el rovelló, ocre ataronjat, i làtex de color taronja, abundant en pinedes de muntanya (Lactarius deliciosus). Rovelló 1. Molleric 2. pinetell boixat Pinetella 3. pinetell boixat Rovellola 1. pinetell bord [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Roba de color blau fosc de què es fan especialment els vestits de treball. Anar de blavet. Bolet comestible del grup de les llores, de barret amb tonalitats violàcies, verdoses o blavoses (Russula cyanoxantha). Pimpinella morada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet comestible de l'ordre de les cantarel·lals, en forma d'embut, de barret fosc, cama i himeni de color groc ataronjat, carn elàstica i olorosa, que creix en grups nombrosos a les pinedes (Cantharellus lutescens). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de l'ordre de les tricolomatals, molsut, de cama esquamosa a la part superior i barret de color ocre pàl·lid amb el marge involut i làmines groguenques, que es fa en boscos mixtos (Tricholoma acerbum). [...]
