Resultats de la cerca frase exacta: 313
|
91.
allet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de l'ordre de les agaricals, de mida petita, de cama esvelta i negrosa, caracteritzat per una forta olor d'all (Marasmius alliaceus, M. scorodonius i espècies afins). [...]
|
|
92.
bromosa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de l'ordre de les tricolomatals, de barret grisenc, gran, carnós i convex, comestible quan és jove i ben bullit, freqüent als boscos d'espècies caducifòlies (Clitocybe nebularis). [...]
bromosa
|
|
93.
peziza
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet del gènere Peziza, del grup de les cassoletes, de l'ordre de les pezizals, d'ascoma còncau, els ascs del qual es tenyeixen de blau amb els reactius iodats. [...]
|
|
94.
socarrell
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet del grup dels basidiomicets afil·loforats, que viu sobre soques cremades o en descomposició, especialment les soques d'arboç (Polyporus corylinus o P. tunetanus). Bolet de soca del gènere Polyporus i afins, comestible, en alguns casos, quan és jove i tendre. Negre [...]
|
|
95.
esclatabufa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet dels gèneres Bovista, Calvatia, Langermannia i afins, del grup dels gasteromicets, que presenta un peridi membranós que engloba moltes espores i es desfà irregularment per l'àpex facilitant llur dispersió. [...]
|
|
96.
llampat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afectat de llampadura. llampat dels ceps Malaltia de la vinya deguda al fong Stereum hirsutum. Mancat de seny, tocat del bolet. anar llampat Anar molt de pressa, com un llamp, decidit. [...]
|
|
97.
fetjó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet micorrizogen del gènere Rhizopogon de l'ordre de les boletals, que forma fructificacions globuloses a flor de terra o hipogees i pot aparèixer tant a la tardor com a la primavera. [...]
|
|
98.
lactari
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet micorrizogen del gènere Lactarius, de l'ordre de les russulals, de barret sovint deprimit i carn granelluda, amb tubs laticífers que, en els llocs ferits, exsuden un làtex de colors diversos. [...]
|
|
99.
pampeta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet comestible de l'ordre de les tricolomatals, de barret bru vermellós o ataronjat, amb el marge sempre incurvat i les làmines denses i decurrents, freqüent a les pinedes (Lepista inversa). [...]
|
|
100.
sabatera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de soca del grup dels basidiomicets afil·loforats, de cama lateral i porus grossos i irregulars que, ben estovat, esdevé un bon comestible (Scutiger pes-caprae). sabatera borda Bolet del gènere Sarcodon, de l'ordre de les teleforals, de coloració brunenca, barret [...]
|
bromosa
1 f. [BOB] Llenega.
2 f. [BOB] Bolet de l'ordre de les tricolomatals, de barret grisenc, gran, carnós i convex, comestible quan és jove i ben bullit, freqüent als boscos d'espècies caducifòlies (Clitocybe nebularis ).