Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

inteligencia

f
1 intel·ligència. Ser persona de gran inteligencia, ésser persona de gran intel·ligència.
2 [acuerdo] intel·ligència, avinença, acord m.
3 [comprensión] intel·ligència, comprensió.
4 [habilidad] nas m, traça, ull m. Tenía inteligencia para los negocios, tenia nas per als negocis.
5 en la inteligencia de que atès que, posat que.
6 estar en inteligencia con alguien estar en intel·ligència amb algú.
7 vivir en buena inteligencia viure en harmonia, entendre's bé.
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions