1.
esborneiar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Perdre l'esma a causa d'un espant, d'una emoció forta, d'un enlluernament. En veure l'os el cavall va esborneiar-se. L'esperit se m'esborneià i topava pertot. [...]
|
2.
esborneiar-se
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com esglaiar.
[...]
|
3.
esborneiar-se
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Perdre l'esma a causa d'un espant, d'una emoció forta, d'un enlluernament. [...]
|
4.
esborneiar-se
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron 1 [per un enlluernament] deslumbrarse, cegarse. 2 [per un espant o emoció] atolondrarse, ofuscarse. [...]
|
5.
desesmar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 estordir destarotar desconcertar(->) desorientar(->) 2 (desesmar-sepron.) esborneiar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
desorientar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 despistar desconcertar fer perdre la carta de navegar 2 (desorientar-sepron.) no saber per quina mar hom navega perdre la carta de navegar anar a la deriva perdre el quest, perdre tota noció del camí a seguir per a la consecució d'una cosa. esborneiar-se desesmar-se despistar-se no saber (algú [...]
|
7.
esma [o esme]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 instint. Ant. Desesma o desesme. 2 Perdre l'esma: Desesmar-se. Esborneiar-se. Anar de bòlit(≠ bòlid). 3 D'esma: De pura pensa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
enfollir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, tornar-se boig. perdre el seny eixir de seny perdre la xaveta(esp. en sentit fig.) beure's el seny esbojarrar-se esborneiar-se xalar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
9.
emocionar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(a algú) un salt el cor batre (o bategar) el cor posar-se-li (a algú) la pell de gallina esborneiar-se, perdre l'esma a causa d'una forta emoció. S'esborneià de compassió. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
10.
atabalar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
marejar(fig.) posar (a algú) un cap com un tabal (o com uns tres quartans) 2 (atabalar-sepron.) perdre el cap perdre la carta de navegar esborneiar-se, perdre l'esma a causa d'un espant, d'una emoció forta, etc. atordir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 Fatigar el cervell, marejar, amb sorolls. atordir atribolar (≠ tribular). No em diguis res, no m'atribolis, que encara ho faré més malament. atracallar, atabalar, desconcertar algú amb renys, retrets, burles, etc. atorrollar. Em va fer tantes preguntes, que em va atorrollar. escalfar el cap marejar (fig.) posar (a algú) un cap com un tabal (o com uns tres quartans) 2 (atabalar-se pron.) perdre el cap perdre la carta de navegar esborneiar-se, perdre l'esma a causa d'un espant, d'una emoció forta, etc. → atordir. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |