Perdre l'esma a causa d'un espant, d'una emoció forta, d'un enlluernament. En veure l'os el cavall va esborneiar-se. L'esperit se m'esborneià i topava pertot. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com esglaiar.  [...]

Perdre l'esma a causa d'un espant, d'una emoció forta, d'un enlluernament. [...]

v pron 1 [per un enlluernament] deslumbrarse, cegarse. 2 [per un espant o emoció] atolondrarse, ofuscarse.  [...]

1 estordir destarotar desconcertar(->) desorientar(->) 2 (desesmar-sepron.) esborneiar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 despistar desconcertar fer perdre la carta de navegar 2 (desorientar-sepron.) no saber per quina mar hom navega perdre la carta de navegar anar a la deriva perdre el quest, perdre tota noció del camí a seguir per a la consecució d'una cosa. esborneiar-se desesmar-se despistar-se no saber (algú [...]

1 instint. Ant. Desesma o desesme. 2 Perdre l'esma: Desesmar-se. Esborneiar-se. Anar de bòlit(≠ bòlid). 3 D'esma: De pura pensa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

, tornar-se boig. perdre el seny eixir de seny perdre la xaveta(esp. en sentit fig.) beure's el seny esbojarrar-se esborneiar-se xalar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

marejar(fig.) posar (a algú) un cap com un tabal (o com uns tres quartans) 2 (atabalar-sepron.) perdre el cap perdre la carta de navegar esborneiar-se, perdre l'esma a causa d'un espant, d'una emoció forta, etc. atordir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]