1.
verb
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió d'idees i pensaments mitjançant la paraula. La força del seu verb. el verb [o el verb diví] El Fill de Déu, la segona persona de la Trinitat. el verb encarnat El Fill de Déu fet home. Categoria lèxica constituïda per mots susceptibles de flexionar [...]
|
2.
ergativitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Paral·lelisme sintàctic entre l'objecte d'un verb transitiu i el subjecte d'un verb intransitiu. [...]
ergativitat
f. [FL] Paral·lelisme sintàctic entre l'objecte d'un verb transitiu i el subjecte d'un verb intransitiu. |
3.
ergatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'ergativitat. Construcció ergativa. Llengua ergativa. Verb ergatiu. Cas de la declinació de llengües com ara el basc que caracteritza el subjecte d'un verb transitiu, per oposició a l'objecte d'un verb transitiu i al subjecte d'un verb intransitiu. Cas [...]
|
4.
absolutiu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cas de la declinació que, en llengües com ara el basc, caracteritza l'objecte d'un verb transitiu i el subjecte d'un verb intransitiu, per oposició al subjecte d'un verb transitiu. Cas absolutiu. [...]
|
5.
epistèmic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa referència al coneixement o a les creences. Modalitat epistèmica. El verb deure és un verb modal epistèmic. [...]
|
6.
benefactiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que indica la persona que es beneficia de l'acció designada pel verb, s'aplica a alguns complements verbals. Complement benefactiu. [...]
|
7.
intransitivitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propietat d'un verb intransitiu. [...]
|
8.
agentiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té un subjecte agent, s'aplica a un verb. El verb assassinar és necessàriament agentiu. Que qualifica el verb agentiu i també, d'una manera indirecta, el subjecte, s'aplica a un adverbi. L'adverbi imprudentment és un adverbi agentiu. Complement agent. [...]
|
9.
iteratiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que expressa repetició. Un verb iteratiu. [...]
|
10.
intransitivament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Com a intransitiu. Un verb transitiu usat intransitivament. [...]
|