Quan els verbs de percepció sentir i veure van acompanyats d'un complement directe format per un verb en infinitiu, es pot introduir aquest complement amb preposició o sense. Per exemple:
He sentit dir que demà seran aquí / He sentit a dir que demà seran aquí.
No l'he vist venir: m'ha agafat de [...]
i o bé no va encapçalat per cap article o bé porta un demostratiu. En canvi, se sol prescindir de la preposició quan el nom de l'estació duu un demostratiu i no porta cap modificador restrictiu. Per exemple:
El risc d'incendi és més elevat en estius tan secs com aquest.
En aquell hivern de les [...]
És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. A l'hora de decidir si cal apostrofar l'article la davant d'aquestes sigles, cal tenir en compte que l'apostrofació ve determinada per la manera com es llegeixen.
Quan la sigla es llegeix com un mot, si acaba en [...]
La conjunció i serveix per unir o sumar dos elements. Per exemple: Hem comprat taules i cadires.
En català, aquesta conjunció no s'ha de convertir mai en una e quan va davant d'una paraula que també comença amb el so de i.
Per tant, cal dir la informació nacional i internacional i no la [...]
la preposició a o en. Per exemple:
Es va enriquir sobretot en els noranta / als noranta, abans del canvide segle.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.2.3a i 31.2.3d)
[...]
En general, els articles definits el i la i la preposició de s'apostrofen davant d'una paraula o fragment escrit en cursiva, tret d'usos metalingüístics, sempre que calgui segons les normes que regulen l'ús de l'apòstrof. Per exemple:
L'autora d'Olor de colònia és Sílvia Alcàntara.
L'Ara treu un [...]
novembre (equivalent a 'dijous vinent, aquest dijous')
Vaig venir dimecres o Vaig venir dimecres, 19 de novembre (equivalent a 'dimecres passat')
En canvi, si fan referència a més distància temporal, els dies de la setmana porten l'article definit. A més, poden portar la data, que té una funció d [...]
En general, l'adjectiu mig és invariable davant d'un nom de lloc. Per exemple: mig Catalunya, mig Barcelona, mig València, mig Balears, mig Valls.
Cal tenir en compte, però, que davant d'un topònim femení singular que sempre du article, com ara la Bisbal o la Barceloneta, es fa la concordança de [...]
En les oracions copulatives en què l'atribut va introduït per una preposició i no té valor locatiu, sinó que expressa un estat fruit d'un canvi o un procés, es fa servir el verb estar. Per exemple:
El diccionari ja està a disposició de tothom que el vulgui consultar.
En Julià està a l'atur [...]