101.
patada
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
patadas fig i fam [con desconsideración] a puntades de peu, a cops d'escombra. 7 dar cien patadas fig i fam venir a repel. 8 dar patadas en el suelo picar de peus a terra. 9 darse de patadas fig fer pega, no lligar. Este sillón se da de patadas con la cortina, aquesta butaca fa pega (o no lliga) amb la [...]
|
102.
ver 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
veu!, qui ho hauria dit!34 tener que ver en tenir-hi cosa (o alguna cosa) a veure amb. 35 te veo venir fig i fam et veig les intencions, et veig a venir. 36 vamos a ver a veure. 37 ver de [probar] mirar de. 38 veremos (o ya veremos) ja ho veurem. 39 verlas venir fig i fam veure-les a venir. 40 ya veo [...]
VERB MODEL v intr 1 veure-hi. Tienen ojos y no ven, tenen ulls i no hi veuen. No veo nada, no hi veig gens. v tr 2 veure. Ver una cosa, veure una cosa. No veo nada, no veig res. 3 [darse cuenta, percibir, entender] veure. Veo que no ha llegado, veig que encara no ha arribat. 4 [visitar a alguien] veure. 5 [el médico] visitar, veure. 6 mirar, veure, examinar. He visto tus documentos, he mirat els teus documents. 7 veure. Como hemos visto esta mañana, tal com hem vist aquest matí. 8 [procurar] veure, mirar. 9 dr entendre en, conèixer de. Ver una causa, entendre en una causa. 10 a más ver (o hasta más ver) a reveure. 11 a ver a veure, vejam. 12 a ver si a veure si, vejam si. A ver si hay agua, a veure si hi ha aigua. 13 como si lo viera com si ho veiés. 14 darse a (o dejarse) ver deixar-se veure. 15 deje que vea deixeu-m'ho veure. 16 dígame a ver a veure (o vejam), digueu. 17 eso está por ver (o eso habrá que verlo) això és a reveure, això caldrà veure-ho. 18 habría que ver que fora bo de veure que. 19 ¡hay que ver! [protesta] ja està bé!, quina barra! 20 ¡hay que ver! [admiración] déu-n'hi-do. ¡Hay que ver la gente que hay!, déu-n'hi-do, quina gentada! 21 hay que verlo para creerlo cal veure-ho per a creure-ho. 22 mire a ver a veure (o vejam), proveu-ho. 23 no hay quien te vea no hi ha manera de veure't. 24 no poder ver a uno fam no poder veure algú. 25 ¡nos vemos! fam a reveure!, fins ara! 26 no tener nada que ver con no tenir res a veure amb. 27 no veas fig i fam [figúrate] no ho vulguis saber. ¡No veas lo que le espera!, no ho vulguis saber, allò que li espera! ¡Tiene un piso que no veas!, no ho vulguis saber, quin pis té 28 no ver ni jota (o no ver tres en un burro) [ser miope] no veure un bou a tres passes. 29 nunca he visto tal cosa (o cosa igual) mai no he vist res de semblant. 30 por lo que veo (o por lo que se ve, o por lo visto) segons es veu (o segons que es veu). 31 que no veo fig i fam que no m'hi veig. Tengo un hambre que no veo, tinc una fam que no m'hi veig. 32 ...que no veas fam ...que déu-n'hi-do. 33 ¡quién te ha visto y quién te ve! fam qui t'ha vist i qui et veu!, qui ho hauria dit! 34 tener que ver en tenir-hi cosa (o alguna cosa) a veure amb. 35 te veo venir fig i fam et veig les intencions, et veig a venir. 36 vamos a ver a veure. 37 ver de [probar] mirar de. 38 veremos (o ya veremos) ja ho veurem. 39 verlas venir fig i fam veure-les a venir. 40 ya veo ja ho veig, ara ho veig. 41 ya verás ja ho veuràs. 42 ya ves, ya ve usted ja veus, ja ho veieu. 43 y si te he visto no me acuerdo fam [persona] fa veure que no em coneix. 44 y si te he visto no me acuerdo fam [cosa] i ja l'has vist prou. v pron 45 veure's. 46 témer intr. Me veo que se ha dejado el grifo abierto, temo que s'hagi oblidat l'aixeta oberta. 47 véase página... vegeu pàgina... 48 verse a la legua (o de lejos) fig veure de lluny. 49 verse en veure's en, trobar-se en. Verse en un apuro, veure's en un compromís. 50 vérselas con uno fig veure's amb algú. 51 vérselas y deseárselas [pasarlas negras] veure's negre. 52 visto que... [en vista de que] vist que..., en vista que..., atès que... |
103.
diente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
) a alguien los dientes largos fig i fam fer venir salivera, fer venir aigua a la boca, fer babarotes. 25 reír de dientes afuera fig i fam riure de les dents enfora. 26 tener a uno entre dientes fig, fam i p fr tenir tírria a algú. 27 tener buen diente fig i fam tenir bona dent, tenir les dents [...]
|
104.
momento
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
por unos momentos de angustia, passen per uns moments d'angoixa. 5 fís moment. 6 a cada momento [con frecuencia] a cada moment, molt sovint. Lo repite a cada momento, ho repeteix a cada moment. 7 a cualquier momento en qualsevol moment. Puedes venir a cualquier momento, pots venir en qualsevol moment [...]
|
105.
resultar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, m'és bastant antipàtic. Aquí la vida resulta barata, aquí la vida és barata. 4 [costar] costar, venir. El traje me resultó en treinta euros, el vestit em costà trenta euros. 5 [ser bueno o conveniente] resultar. No resulta comer a la carta, no resulta menjar a la carta. 6 [pegar] adir-se pron, anar [...]
|
106.
tomar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de la derecha, agafa el passadís de la dreta. 24 [frío, calor] agafar. 25 [venir] venir, agafar, entrar. Me tomaron ganas de reír, em vingueren ganes de riure. 26 [medir] prendre. Tomar la altura, las medidas, de una estantería, prendre l'alçària, les mides, d'una prestatgeria. 27 [grabar [...]
|
107.
parar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
mal (o en mal) acabar (o parar) malament. 20 sin parar sense parar. 21 venir a parar anar a parar a. 22 venir (o ir) a parar en reduir-se a, quedar en. v tr 23 [preparar] parar. Parar una ratonera, parar una ratera. 24 [detener] parar, aturar. No podía parar el caballo, no podia parar el cavall. 25 [...]
|
108.
pegar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dos colors no lliguen. 19 [venir a propósito] escaure, caure bé. 20 tocar. La silla pega en la pared, la cadira toca a la paret. 21 [dar] pegar, topar. La piedra pegó en la ventana, la pedra pegà contra la finestra. 22 [el sol] picar, cremar. 23 pegar en [el sol] batre a (o en), tocar de ple a (o en). [...]
|
109.
lágrima
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
espurnejar-li) els ulls. 7 correrle a uno las lágrimas regalimar-li a algú les llàgrimes cara avall. 8 deshacerse en lágrimas fig i fam desfer-se en plors (o en llàgrimes), plorar a llàgrima viva. 9 hacer saltar las lágrimas fer venir les llàgrimes als ulls. 10 lágrima de Batavia (o de Holanda) [gota de vidrio [...]
|
110.
llamar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 cridar. Te llamé varias veces, et vaig cridar diverses vegades. 2 [dar nombre] dir, anomenar. En su casa le llaman Pepe, a casa seva li diuen Pep. 3 [convocar] cridar, convocar. Llamar a una reunión, cridar a una reunió. 4 cridar, fer venir. Llamar al médico, cridar el metge. 5 [atraer [...]
|