81.
pneumato- [o pneumat-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. pneûma pneúmatos, 'aire', 'buf', 'esperit'. Ex.: pneumatologia, pneumatosi. [...]
|
82.
profètic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a les profecies, als profetes. Esperit profètic. Que enclou una profecia. Paraules profètiques. [...]
|
83.
espiració
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'espirar; l'efecte. Acte pel qual l'Esperit Sant procedeix del Pare i del Fill. [...]
|
84.
inculte -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no és cultivat o conreat. Terrenys incultes. Mancat de cultura. Un esperit inculte. Una nació inculta. [...]
|
85.
obtús -usa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No agut. Un punxó obtús. Angle obtús. Mancat d'agudesa intel·lectual o de sensibilitat. Un esperit obtús. [...]
|
86.
cilici
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Camisa aspra, cinyell de cerres o de cadenetes de ferro, portats damunt la pell per esperit de mortificació. [...]
|
87.
dasia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe gràfic usat per a indicar un so aspirat rude, l'esperit aspre, que és representat per ┣. [...]
|
88.
destemptar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (algú) en un estat d'esperit de no saber cap a quina cosa decantar-se, quina direcció agafar. [...]
|
89.
epiclesi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fórmula litúrgica cristiana d'invocació a l'Esperit Sant demanant-li de transformar el pa i el vi eucarístics. [...]
|
90.
conciliador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propi a conciliar, que concilia. Un esperit conciliador. Un discurs conciliador. Fer el paper de conciliador entre les parts. [...]
conciliador -a
adj. i m. i f. [LC] Propi a conciliar, que concilia. Un esperit conciliador. Un discurs conciliador. Fer el paper de conciliador entre les parts. |