61.
cua
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 6 [trena] coleta, trenza. 7 [part posterior] cola. 8 aeron cola. 9 astr [d'un cometa] cola, cabellera. 10 bot [peduncle] rabillo m, rabo m. 11 fig [conseqüències] cola. 12 jocs [d'un estel] cola. 13 a la cua a la cola. 14 amb la cua entre cames (o entre les cames) fig [escorregut] con el rabo entre [...]
|
62.
pentinar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cabells. clenxaro clenxinar, fer la clenxa. Ant. Escabellar o descabellar. Despentinar. Esbullar els cabells. 2 (pentinar-sepron.) trossar-se els cabells, disposar-los de manera que la cabellera resti recollida. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
63.
desfer
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 destruir. desintegrar esbullar(la cabellera, un doll d'aigua, etc.) desarmar(una bastida, un envelat, un cadafal, una màquina, etc.) desmuntar, íd. desenllaçaro desllaçar, desfer dues coses que estaven enllaçades. desempiular, íd. desemmetxar(dues coses emmetxades) desamarrar desempilar [...]
1 → destruir. desintegrar esbullar (la cabellera, un doll d'aigua, etc.) desarmar (una bastida, un envelat, un cadafal, una màquina, etc.) desmuntar, íd. desenllaçar o desllaçar, desfer dues coses que estaven enllaçades. desempiular, íd. desemmetxar (dues coses emmetxades) desamarrar desempilar, desfer una pila de coses. desnuar, desfer un nus. destravar desconjuntar descosir (→) desfilar. Cp. esvorar-se: desfilar-se la vora d'un vestit, etc. desfibrar esbrinar, desfer una cosa a brins. Esbrinar el safrà, una corda, etc. esfilegar o esfilegassar esblenar (→) escórrer, desfer els punts, les bagues, etc. d'una malla, d'un llaç, etc. esbadiar, desfer una garba, una trena, etc. deslligar (→) descordar (→) desencoblar fondre. Fondre la neu, el sucre, etc. esvair, desfer una nuvolada, una sospita, un dubte, un malentès, etc. esduir, íd. dissipar (els núvols, la boira, una tempesta, etc). Ant. Congriar. esmicolar, desfer una cosa a miques. esterrossar o desterrossar, desfer terrossos. esgrumar o esgrumollar, desfer els grums o grumolls. desmarxar, desfer a miques uns substància sòlida, desfer-la en un líquid. 2 dissoldre eixatar o deixatar → diluir. 3 → derrotar. 4 (desfer-se pron.) → desembarassar-se. despullar-se, desfer-se voluntàriament d'una cosa (poder, etc.) 5 anar-se'n. El vestit, de tan vell, se n'anava a trossos. escaguitxar-se, desfer-se l'entrellaçament dels fils d'una tela. escalaixar-se, desfer-se en escuma la cresta d'una onada. rompre's, íd. salinar-se, desfer-se superficialment a pols les pedres, els maons, etc., per l'acció atmosfèrica. 6 Desfer-se per algú: → escarrassar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
64.
rígid
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
enginjolat(per causa del fred. Alc.) encordat. Estava tot encordat d'un mal aire. atroncat, rígid com un tronc. setaci, rígid com un pèl de porc. Una cabellera setàcia. hirsut, íd. Cp. tens Ant. Flexible. 2 Fig. (Parlant d'una persona [...]
|