Resultats de la cerca frase exacta: 13
|
1.
supèrbia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Excessiva estima de si mateix amb menyspreu dels altres. La supèrbia és un dels set pecats capitals. Desig immoderat de la pròpia exaltació. Una persona carregada de supèrbia. [...]
supèrbia
|
|
2.
supèrbia
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f soberbia, orgullo m. [...]
|
|
3.
supèrbia
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
orgull. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
4.
superbiós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té supèrbia. És un home superbiós. Que revela supèrbia. Paraules superbioses. [...]
|
|
5.
superbiosament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb supèrbia. [...]
|
|
6.
entonar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
té orella no pot entonar. Fer que els tons (d'una pintura) s'adiguin. Tonificar . Vols una tassa de cafè? T'entonarà. Aquesta beguda entona. Agafar supèrbia, presumpció. Des del seu darrer èxit s'ha entonat de mala manera. [...]
|
|
7.
confondre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, de nit, es confonen. Torbar, desconcertar, desbaratar, reduint a la impotència. Confondre els seus enemics. Déu ha confós la seva supèrbia. Que el cel et confongui! Desconcertar en la discussió deixant sense saber què dir. Avergonyir, especialment desconcertar la [...]
|
|
8.
mirar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
toquis Sensible, ploramiques. mirar algú de dalt a baix Mirar-lo amb supèrbia, amb menyspreu. mirar contra el govern Mirar guerxo. no mirar cap ni cara No servar respecte a ningú. no mirar la cara a algú Tenir-li aversió. Observar amb els ulls. Fer-se mirar la [...]
|
|
9.
altivesa
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [qualitat d'altiu] altivez, altiveza. 2 [orgull, supèrbia] altivez, altanería. [...]
|
|
10.
soberbia
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [orgullo] supèrbia. 2 [magnificencia] sobergueria. 3 fig [ira] còlera, ira. [...]
|
supèrbia
1 f. [LC] Excessiva estima de si mateix amb menyspreu dels altres. La supèrbia és un dels set pecats capitals.
2 f. [LC] Desig immoderat de la pròpia exaltació. Una persona carregada de supèrbia.