FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que té cura de la custòdia, les claus, el servei de neteja, etc., d'un palau, d'un establiment públic, d'unes oficines o d'un bloc de pisos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Viure, estar-se (en una casa, en un poble, etc.). Habitar un esplèndid palau. Els àrabs habitaren Espanya durant segles. L'os blanc habita les regions polars. Residir, estar-se. Habitem al quart pis. Ell habitava en un palau. La regió on habiten els ximpanzés. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Via d'accés a un lloc. Via ampla, ordinàriament vorejada d'arbres, que porta a un palau, a una plaça, a un indret important, o que constitueix un dels carrers notables d'una població. Augment del cabal d'un curs d'aigua per efecte de la pluja. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Antic alt càrrec de la milícia, que es conserva en alguns països com el Regne Unit i França. Les tropes franceses del mariscal Bonas. gran mariscal [o mariscal de la cort, o mariscal de palau] Antic alt oficial de la cort d'un sobirà. Oficial que tenia a càrrec [...]