11.
roncar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (una persona) ronxar rinxolar 2 (un animal, els elements) brogir. La tempesta brogeix. La multitud brogia. rugir. El lleó rugeix. El mar enfurit rugia. bramar filar, fer, el gat, el ronc suau que li és característic quan està content. (Alc.) Per als diferents crits dels animals: cridar [...]
|
12.
murmurar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Fer sentir una fressa suau l'aigua, les fulles, etc. murmurejar mormolaro mormolejar xiuxiuaro xiuxiuejar bugonar rondinejar (fer) soroll. 2 Fig. rondinar. 3 Parlar mal d'algú. criticar retallar xafardejar comarejar malparlar malvantar trencar nous(fig. i fam.) maldir dir penjaments [...]
|
13.
aspre 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. Desplaent al tacte. asprós rústec(≠ rústic) cantellós esgarrapós rugós raspós grosser hirsuto híspid(dit del pèl dur i aspre) Ant. Suau. Dolç. Mòrbid. 2 Desplaent al paladar. asprós acerb asperulós, lleugerament aspre. astringent. Gust astringent. estíptic, que té un sabor [...]
|
14.
fi 3
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. 3 Fi al tacte. fi com una seda sedós suau vellutat llis setinato de setí de bon tacte. Ésser, una cosa, de bon tacte. 4 Mentalment agut. subtil perspicaç(->) 5 D'exquisida educació. refinat Ant. Bast. Tosc. Groller. Grofollut. Rústec [...]
|
15.
llengua 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Conjunt de mots i formes de parlar propi d'una nació. llenguatge(->) idioma parla. La nostra parla suau... d'uns amb altres és prou entenedora (Maragall). parlar(m.), llenguatge, sia llengua, dialecte, patuès, etc. Els parlars de França. dialecte, parlar local [...]
|
16.
fer soroll (soroll 2)
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. gatzarejar, íd. grinyolar(una fusta o un ferro rovellat o sense greixar) grunyir, deixar-se sentir un soroll llunyà apagat. murmurar, murmurejar, mormolaro mormolejar, fer sentir una fressa suau l'aigua corrent, les fulles mogudes pel vent, una multitud que conversa o que resa. roncar(el tro, la mar [...]
|
17.
temps
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. marçada, temps propi del març, mal temps. minves de gener, en què sol fer bonança. sec, temps sec. Ja fa massa dies que fa sec. temperi, mal temps. temps de llops, temps molt dolent. ora, temps suau i tranquil. bonança, temps bo. malabonança, mal temps. maltempsada, íd. rufao rufaga, temps [...]
|
18.
caminar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. faldejar, caminar per la falda d'una muntanya. tancar la marxa, caminar a la cua d'un grup. 3 m. Manera de portar el cos caminant. Tenia un caminar suau i una veu dolça. port. Era alt i tenia un port majestuós. anament Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 v. anar (→). Anar al pas, anar a les palpentes. fer camí fer via passar camí trescar o triscar, caminar amb afany. trotar (fig.), caminar de pressa. transitar acorriolar-se, caminar l'un darrere l'altre. acorruar-se, caminar en corrua. corriolejar, caminar acorriolat. avançar ficar-se per un camí. Es ficà per uns camins de cabres. pencar, caminar ràpidament, en una marxa. contramarxar, fer una contramarxa. amblar, caminar, un animal, a bon pas, sense sacsejar. errar, caminar a la ventura, a l'atzar, d'una banda a l'altra. trascamar. Amb aquestes faldilles tan estretes no s'hi pot trascamar. marxar, caminar, la tropa, o com la tropa, amb un cert pas, en un cert ordre. fer una caminada, caminar molt. anar al pas, caminar a poc a poc. anar a bon pas, caminar de presseta. accelerar (o forçar, o cuitar) el pas, caminar més de pressa. alentir el pas, anar més a poc a poc. anar a pas de bou (o de tortuga), caminar molt a poc a poc. carregar-se les cames al coll, posar-se a caminar. passejar o fer una passejada o anar a passeig, caminar lentament, sense un objectiu determinat. caminar de recules, caminar de cul enrere. recular, caminar tornant enrere o caminar de recules. desfer camí, tornar endarrere. rondar, caminar pels carrers d'una població. circular. Fer circular la gent, fer-la caminar. rodar, anar a una banda i a una altra sense aturar-se gaire temps enlloc. talpejar, caminar a les fosques ajudant-se amb les mans. palpotejar, íd. caminar a les palpentes (o a palpes), íd. peonar, caminar, esp. els ocells. graponar, gatejar o anar de quatre grapes, caminar fent servir les mans i els peus. camadejar, caminar a grans passes o gambades. coixejar, caminar, un coix, o com un coix. caminar de puntetes, amb les puntes dels peus. carranquejar, caminar movent amb dificultat les cames. vacil·lar (→) tentinejar o tastanejar, caminar insegur, vacil·lant, com un infant o un embriac. repeuar, començar, un infant, a fer el gest de caminar quan el posen de peus a terra. 2 barranquejar, caminar per barrancs. embarranquinar-se, ficar-se per un barranc. zigzaguejar, caminar fent ziga-zagues. marradejar o marrar, caminar per camins de marrada. atiranyar o atallar, caminar fent drecera. riberejar, caminar per la riba del mar, d'un riu, etc. vorejar (v. tr.), caminar per les vores d'un riu, un barranc, un bosc, etc. fanguejar, caminar pel fang. fanguetejar, íd. terrejar, caminar per terra (oposat a caminar per roques, pedres, sorra, etc.). voltar, voltejar o donar una volta, caminar una mica i tornar a casa. serrejar, caminar per les muntanyes. carenejar, caminar per les carenes de les muntanyes. faldejar, caminar per la falda d'una muntanya. tancar la marxa, caminar a la cua d'un grup. 3 m. Manera de portar el cos caminant. Tenia un caminar suau i una veu dolça. port. Era alt i tenia un port majestuós. anament © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
19.
cop 1 [o colp]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
hom es dona en caure. Pegar una esclatarada. esclat, íd., en la frase pegar un esclat. batut, cop fort, esp. en caure. embat, cop de l'ona, del vent. embatol, íd., suau. batec, cop que es donen dues peces d'un objecte que no estan prou fixes. batement(del cor; també de portes, finestres, etc [...]
|